Reflexió cosmopràctica

Aquest relat és destructiu i negatiu, per a la meva vergonya me n'he adonat al llegir-lo. Això em fa pensar, perque ja ho he vist i perque en recordo exemples paralels, i potser els meus relats són una plaga destructiva i negativa.

Crec que és impossible deixar anar els sentits d'aquesta manera, i també crec que els sentits es mantenen en aquest món físic que ens ha creat, com a petit anàlisi científic.
Jo mai he sentit la pau, em vaig fer l'interessant.
La meva pretenció de llunyania demostra el meu egoïsme fastigós.
Però déu meu, la meva soledat per sobre de l'amor terrenal? Quan l'amor és el que necessito i em poso per sobre de tothom, llançant la igualtat a les escombraries? Això és no tocar de peus a terra d'una manera descomunal.
I dic que crec en mi i que deixo la falsedat enrere. Una autèntica mostra de covardia i pura ignorància.
Després la meva falta de respecte per la vida.
A continuació, pretenc superar Plató quan la meva filosofia és contradictòria, gens sàvia i a sobre intento fer entendre coses sense fonament i sense raó.
Ara pretenc que conec un ocell que ningú coneix, de manera que brota la meva manca de solidaritat.
L'últim paràgraf, doncs ja em va dir la meva psiquiatra que no podia llegir esoterisme, és completament absurd i crec que pot provocar cert desconcert.
Total, parlar per parlar... i a sobre com si jo sabés coses que no sap ningú, quin desasttre tan vergonyós per a mi.

filladelvent encerta de plè, l'única frase que pot tenir coherència del relat és "la vida és un estat". I exacte, el meu tema més recurrent és l'antisocial. Així només em faig mal a mi i als que m'envolten, hauria de reflexionar sobre tota la meva manera de pensar, no m'agrada gens.
Bé, malgrat tot, llamp! s'ho prèn amb calma i fins i tot potser s'hi va divertir. Transforma la meva incoherència en un joc, i amb raó: aquest relat pot ser un joc per divertir-se criticant, no per prendre-se'l seriosament, com jo vaig pretendre.

Bé, lectors i relataires, perdó! Aquest relat és definitivament un atreviment digne de vergonya, mostra d'una superioritat que patina pel seu propi engany i s'esclafa/m'esclafo contra el terra.

Salut i realisme, amics/gues!


Sergi

... un "brainstorming". Saps què significa?

És, de fet, una tempesta o pluja d'idees. Vas deixant anar frases una darrere l'altre, que poden ser reflexions o meres afirmacions que et passen pel cap, sense donar-li massa importància a l'ordre o a l'esquema. El teu relat podria ser ben bé una prosa poètica llarga.

Un consell: refés el teu escrit i dona-li estructura i cohesió. Li manca cohesió.

Desaprovo a la filladelvent quan et va comentar que el teu segon poema no era gaire bo. Ja t'he comentat el meu punt de vista.

M'ho passo bomba criticant, ja ho veus...

Salut!

La vida és simplement un estat.

Interessant punt de vista. Aquesta reflexió comença millor del que acaba al meu parer, i tornes a introduir aquell idealisme teu contra la societat. És el teu tema recurrent.

He llegit els teus primers escrits i no m'han agradat, sobretot el segon (poesia que no se'n surt gaire bé amb la rima), i el primer relat està ple de problemes pel que fa als accents...


Seguiré llrgint-te perquè vull.

-Filladelvent-