Records d'ivori i somnis d'infant


Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
Sóc trossets d'aquí i d'allà, vent vell que fa dècades que bufa, bocins d'imatges en negre i blanc, antics dolços de cafè amb llet; mà que ha subjectat tantes altres mans.
Vaig començar el camí seguint els peus dels pares, vaig conèixer les meves pròpies cames i, un dia, vaig ser jo qui va plantar petjades on abans hi havia el camí dels meus avantpassats.

I és ara quan, tirant la vista enrere, aixecant la mà per saludar, veig els anys que passen i passen, i despentino el meu cap blanc. Rere el temps, a l'altra banda del camí, miro el nen que un dia vaig ser: Record ennuvolat per la boira de l'oblit, petons de la mare que ja no hi és, abraçades de la dona que m'estimà, somriures dels fills que ja han crescut. I avui, assegut a la butaca polsegosa, puc tocar la veu dels néts, galtes enrogides i caiguda de les dents de llet.

Dins el pis solitari que, com jo, s'ha envellit, sols em queda veure el pas del dia, i retrobar en la caixa de fotografies les dents blanques, l'esquena recta i els ulls sans: Quan, sense cataractes, el món es veia més net i tot camp, els nens jugaven al carrer i les capses de cartó no eren només capses, qualsevol pedra era un guix i les mares cridaven per la finestra “ja és el sopar!”
Nits de fresca i d'estrelles, matins de boira i flaire de pins. Dies de dura feina; les mans sempre brutes de polsim. Olor de tinta barrejada i fred, molt fred a les cames nues i ferides, fruit de tot un dia voltant pels camins.
Jo sóc tots aquests records, i molts més. Sóc la figura que jeu al sofà, manyoc de roba i restes d'ànima. Tot ossos i pell morta. Del meu alè, només en surt el passat.
I m'adono de com han canviat les coses, de com de jove mirava cap endavant i ara, a falta de futur, els meus ulls giren enrere.

Tranquil, les mans sobre la panxa rodona i la boca entreoberta, em queda dormir sota l'última escalfor del sol escoltant, lluny, els riures de la canalla que juga a la plaça d'allà baix.
Records d'Ivori i somnis d'infant.

Ja em toca passar l'herència.

Vainhila

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Concurs ARC de microrelats a la Ràdio

695 Relats

1206 Comentaris

297840 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
CARATULA CONCURS

Descripció

D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.

Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!

Agrupació de Relataires en Català


SOM LLENGUA VIVA!!*!!