Recorda'm

Un relat de: deòmises

Recorda'm la melangia de la corda
Quan plora l'existència de l'infant
Que engendra en el seu ventre.

Cap a on van les seves llàgrimes
Plenes de joia si la llum envaeix
Cada racó del se pit, de la seva ànima?

Recorda'm els teus ulls de brisa
Mentre esborro les petges lentament
Com l'aigua de la mar perpètua
Llepant la sorra de la vida.

Cap a on van els teus ulls
De subtilesa si hi tinc lligat
L'esperit amb la cadena
Lleugera dels teus llavis en flor?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306085 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978