Rebeca de Hollywood

Quan arribava al poble amb aquell cotxe descapotable vermell, que semblava una marieta, tota la canalla ens quedàvem bocabadats. Baixava les escales amb aquell cos escultural i fumava amb aquella mena de portacigarrets anacarat amb uns gestos tan teatrals que ni quan ens parlava seriosament podíem deixar de somriure-li. Era grotesc i encisador. Tot ell era espectacle. Vestia uns modelets que no sabrien on anar-los a comprar si volguéssim imitar-lo. Bé. Imitar-la. Perquè es veu que des de fa uns anys ara és una dona. Diu que sempre se n’hi ha sentit de fet. I es fa dir Rebeca. Nosaltres l’havíem conegut com en Quim. De petit era en Quimet de Cal Mossegada. El renom li venia de son avi que li va clavar una queixalada descomunal a un company de classe. I des d’aleshores ençà, se’ls coneix així. Be. Ara ja no. Perquè la Rebeca es veu que viu a Hollywood i el seu nom artístic no té cognom ni renom. És només Rebeca. A seques. Però per nosaltres, que som de poble i molt tradicionals, sempre serà en Quimet.