Quina nit, la de la Pupurupup i en Pipiripip!

Un relat de: Mena Guiga
La Pupurupup es sentia primaveral, molt primaveral. En Pipiripip es va encomanar. La nit convidava i no se l'havia de fer pregar.
Ella duia un picardies curt i transparent, com pertoca. I lluïa un somriure que hi feia conjunt.
El llit era un somni de llençols de seda en un tant per cent que no fes relliscar i caure a terra.
La il·luminació, d'espelmes de fragància sensual, arrodonia les ganes.
I els xarrups del licor de flors que una relataire els havia recomanat en un repte clàssic.
Uau! La nit prometia molt, moltíssim!
Petons intensos i llargs, llengües joganeres, cossos giragonsaires, col·lecció de gemecs...
Quina nit!

Sí, la recordarien tota la vida. Amb els culs enganxats al bàter arrel de forts rebomborins intestinals. Culs que van acabar vermells com els de les mones pel mai acabar de cagarrines i, de resultes, una deshidratació de cal Déu.

El licor de flors estava caducat.

Certament hi ha nits que costen d'oblidar.

Comentaris

  • Mena en estat pur[Ofensiu]
    chusteriana | 06-04-2013

    Cada vegada que ho llegeixo no puc deixar de riure (i juro que no hi ha cap ampolla de licor al costat meu!).
    Divertidíssim!

  • Detalls[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 06-04-2013 | Valoració: 10

    M'enganxo amb els detalls del teu Relat.

    Il·luminació d'espelmes...
    Nit primaveral...convidava...
    Climax...
    Apropament intens.

  • Coses de la primavera[Ofensiu]
    Teresa | 05-04-2013

    Relat alegre i primaveral, encomanadís.
    Tot era harmoniós: la il·luminació, les aromes, els colors, les sensacions, les ganes... Fins i tot el licor de flors era harmoniós: van compartir vàter tota la nit.
    Molt divertit.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

947 Comentaris

398559 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com