Cercador
Quicksilver [L'eterna soledat (Retalls ombrívols de llum); II, 1]
Un relat de: deòmises- Compartir:
Descansa del món sota l'aigua:
Arribarà l'hora del descans amb l'escuma
I el batec de les onades
Quan menys l'esperis, quan t'abandoni la fortuna.
No cal que minvis el nombre de somnis;
La vetlla porta subtilesa i passes inabastables:
Neden els dofins de l'etern vagareig; no t'abandonis
Al buit de l'abisme que sota dels teus peus es bada.
Descansa del món, la petja que es clava
En el teu pit: només et cal l'hàlit dels segles
Perdut en els teus pulmons avesats a l'apnea.
No cal que brollin de la teva ànima
Les veus de l'insomni: el cor s'estella
Desitjant la llum que, argentada, fugaçment escapa.
l´Autor
372 Relats
1005 Comentaris
306572 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978