Qui haurà passat la nit amb mi?

Són més de les dues del migdia d'un matí de diumenge de setembre a la ciutat de Barcelona. No sé ni a quina hora he anat a dormir ni què vaig fer exactament anit, però em trobo completament nu, suat, corregut i despentinat sota els llençols negres que la meva darrera amant va regalar-me en agraïment a les nostres intenses i apassionades nits, suposo que amb la intenció de venjar-se de la seva possessiva i masculina nòvia del moment.

Tinc la boca pastosa i molta set, però a més, hi tinc alguna cosa dins... un cabell? Sí, sí, exactament. És llarg i arrissat i té un color que mai no he vist... M'intriga moltíssim saber de qui és. Faig memòria, però m'és impossible: el whisky em va deixar totalment K.O. tot just passades la una en aquell bar de la Barceloneta de mala mort; i la nit ha degut ser molt i molt més llarga. Veig el balcó una mica obert, però tampoc ho trobo estrany. Dubto que hagi fugint emulant a Spiderman.

M'aixeco del llit i em poso a la dutxa ràpidament, a veure si se m'aclareixen una mica les idees. Encara el tinc a dins la boca i decideixo treure'l. Me'l miro amb deteniment i sembla portar les inicials del meu nom... La meva cançoneta d'adolescència es va consumant per instants.

No sé si encara em duren els efectes etílics o què, però tot això és molt i molt estrany. De sobte, m'agafa com un impuls de voler sentir-lo molt i molt a prop, i penso: faré l'amor amb el cabell... De la boca me'l passo per tota la cara, acariciant-me talment com si d'una de les moltes dones amb qui he estat es tractés. Però això és diferent. Suaument va baixant pel ventre, i just arribar al penis... se m'aixeca. L'excitació que em produeix és tal que em vénen unes ganes boges de masturbar-me. Un cop passada l'estona de plaer, tot torna a la normalitat.

Sona el telèfon i d'una revolada aconsegueixo agafar-lo sense que hagin penjat des de l'altra banda. La meva mare em recorda per enèsima vegada el poc que la truco i que un dia haig d'anar a dinar a casa seva, que se sent molt sola des de la mort del pare.

Un cop completada l'àrdua tasca torno cap al lavabo. M'asseco, em pentino, i em disposo a fer el dinar. Entre tot plegat ja s'han fet quarts de cinc! Agafo quatre coses que tenia per dins de la nevera, i un cop alimentat, engego la tele. I oh, sorpresa! Fan un anunci de xampú per al cabell! Hi torno a pensar... no perdo el temps imaginant, la vull tenir al meu davant!