Qüestió de sang

Qüestió de sang

En Jan corria en direcció a l’hospital. En Nil, el seu fill, havia tingut un accident. Havia anat a passar la tarda a casa de l’Oleguer, el seu amic de l’escola. Quan es va acostar l’hora de sopar, en Toni, el pare de l’Oleguer, va agafar el cotxe per tornar en Nil a casa seva. El cotxe d’en Toni, però, no va arribar al seu destí; en un encreuament, un Toyota va impactar de ple contra el Seat que es dirigia a casa d’en Jan. L’impacte els va venir pel costat del pilot, i quan va arribar l’ambulància, en Toni ja era mort. En Nil havia quedat en estat greu i estava perdent molta sang; necessitava una transfusió. En Jan corria amb totes les seves forces. Uns anys enrere ja havia perdut la Gemma, la seva dona i mare d’en Nil, a causa d’una sobredosi; no podia perdre, també, el seu fill.

Va arribar a urgències, li van treure sang i el van dirigir a la sala d’espera. Al cap de pocs minuts, l’auxiliar de clínica va demanar a en Jan que l’acompanyés. S’hi va dirigir de pressa i corrents, demanant si ja havien realitzat la transfusió, si el seu fill estava estable, si el podia veure… L’auxiliar li va demanar que es calmés (moment en què en Toni, per ganes, hagués “calmat” el sanitari en qüestió a base d’hòsties), que l’havia d’acompanyar a consulta per parlar amb la metgessa. 

La doctora va dir a en Jan que la sang d'ell no servia per a la transfusió, ja que era AB-positiu; la d'en Nil, en canvi, era AB-negatiu. En Jan va dir que això era impossible: la mare d'en Nil era O-negatiu i el nen havia sortit AB-positiu, com ell. Les proves, però, no deixaven lloc al dubte.

En Jan es va estar a punt de desmaiar. Va anar al lavabo i va submergir el cap en aigua freda. Va apartar el rostre de la pica, es va topar amb el seu reflex i va trencar mirall d’un cop de puny. La sang li brollava dels artells quan va entrar l’auxiliar de clínica per donar-li la notícia: en Nil acabava de morir. Tenia set anys.

PSEUDÒNIM: PAN