Qüestió de plomes

Per fi ho havia aconseguit. Després d'un munt de rèpliques i contrarrèpliques al fòrum de la pàgina web on jugava regularment als escacs, en un estira i arronsa inacabable, havia convençut a Camperol de trobar-se en un bar i fer una partida presencial. Per fi podria mesurar en directe la força i l'enginy escaquístic d'un rival que l'apallissava partida rere partida amb una facilitat que li havia fet pujar la mosca al nas. Com podia ser que aquell jugador anònim, sorgit de l'espai cibernètic i sense Elo oficial (ni tan sols estava federat!) no jugués en els circuïts normals de competició? No podia ser que, amb un Elo tan alt com el que exhibia en la pàgina web, no volgués aconseguir un trofeu de veritat, de pedra sintètica i metall llaunós, enlloc d'aquella curulla vitrina de trofeus que no deixaven de ser un pilot de píxels en una pantalla tan asèptica.
Quan va entrar al local on havien quedat, va recordar el darrer missatge d'en Camperol: Òliba (aquell era el seu àlies), em reconeixeràs perquè acostumo a portar moltes plomes a sobre. El cas és que no disposo de molt de temps i vindré just abans de marxar cap a la feina... Havien quedat entesos. Per fi veuria la cara del seu botxí, per fi es podria convèncer de si la destral que tallava el cap del seu rei l'empenyia ell amb les seves pròpies mans o bé ho feia un programa informàtic capaç de calcular milers de jugades en qüestió de segons. Per fi la veritat seria revelada!
El cor li bategava amb més freqüència del normal mentre escanejava el local amb la mirada a la recerca de l'indicador que identificaria al seu rival: les plomes. Suposà que deuria ser algun maniàtic que ho apuntava tot: la jugada, les variants, les subvariants, els signes d'exclamació o d'interrogant depenent de si el moviment fos encertat o no, etc... Però de plomes sobre una taula no en veia enlloc, fins que va adonar-se d'una sil·lueta jove, embolcallada en unes mitges negres i unes malles liloses com de fer gimnàstica que resseguien la seva anatomia fil per randa. Si bé el color d'aquest vestuari ja era prou cridaner, el barret amb tres plomes tricolors acabava d'atraure l'atenció del badoc de torn. Les plomes tricolors! És clar, aquell era el senyal! El fet que la noia tingués davant un tauler d'escacs i n'examinés una posició, va acabar de convèncer l'Òliba que havia trobat en Camperol. Mira, va pensar per dins, avui alegrarem l'esperit i la vista...
Quan es va asseure davant de la senyoreta, les plomes que li tapaven la cara van iniciar un lent moviment elevatori fins que van deixar al descobert uns ulls on el llapis de color i el maquillatge havien ressaltat uns trets poc femenins. La mà que acompanyà l'ala del barret en la seva paulatina elevació, tot i estar perfectament manicurada, era massa gran i nerviüda. Aquesta observació va confirmar-se quan va pronunciar les primeres paraules, d'un to massa greu per ser una dona (a no ser que es tractés d'una dona enrogallada) i acompanyades d'un moviment de la nou del coll tan protuberant com aquells ascensors instal·lats als exteriors d'edificis.
- Ché pibe, qué bueno que viniste! Què, doncs, fa una partideta? No disposo de gaire temps, però els escacs em tenen encisada.
La contracció de l'esfínter anal i un lliscar involuntari de la planta dels seus peus per a confirmar que, almenys de moment, no trepitjava oli, van ser els reflexos d'un sistema nerviós alterat davant de la visió del que tenia davant: una drag-queen en tota regla, amb una ploma inconfusible i un deix argentí en l'accent. Les pestanyes, postisses, acumulaven prou rímel com per a fer de visera en cas d'excés de llum, però els llavis pintats de color vermell carmí i el coloret als pòmuls no podien dissimular una barba que encara no havia acabat les sessions de fotodepil·lació definitiva. Els falsos pits ballaven incomprensiblement en una cotilla hiper-enjoiada, com embotits en un paquet de regal (en l'altre paquet preferia no pensar-hi...). Passat el primer ensurt, mig convençut que el que tenia davant no es tractava d'un lloro de l'Amazònia ensinistrat, l'Òliba va posar les peces al seu lloc d'origen i va moure e4 amb les seqüeles encara persistents d'una visió massa esfereïdora del seu oponent. Allò era qui el destrossava a distància sobre el tauler amb combinacions inversemblants? En aquests casos, l'educació suggeria un comportament el més natural possible, sense escarafalls, per evitar un ridícul públic. Aquestes boges no se sap mai com poden reaccionar davant d'un renec sexista. És per això que va oferir-li de beure alguna cosa mentre observava uns musculats braços lluents sense un bri de pèl.
Quan va retornar amb els gots de whisky, encara li coïen en l'ànima les paraules del cambrer: molt de compte, si li ofegues el seu rei potser et farà el boca a boca! Ja ja ja!. Entre el moviment de les plomes del barret, l'ajustament dels pits dins la cotilla i el ventar d'aquelles pestanyes tan enormes, que semblava que servissin per espantar mosques, no hi havia manera de concentrar-se en la partida. Per més esforços que fes, enlloc de peons hi veia mugrons, les torres volien endinsar-se pel seu colon, els alfils exhibien l'engonal del capdamunt com si fossin vagines voraginoses, els cavalls renillaven fornicant els uns sobre els altres (no importava el color), la dama se li oferia impúdicament i el rei era un fal·lus gegantesc que treia una escuma blanca per l'extrem. Les gotes de suor s'aliniaven a la base del seu clatell mentre iniciaven un descens vertiginós tot lliscant ordenadament fins allà on l'esquena perd el seu nom. Amb aquest garbuix mental no és d'estranyar que se li mengés primer un peó (cucha, sós macanudo, agraït pel detall), un cavall després (vostè és tot un cavaller!) i de què que no li va la dama (boludo, a mi sempre m'ha agradat d'empaitar les dones). La seva esperança, en una posició tan desesperada, era que aquest coi de mamarratxo disfressat de bagassa fes el moviment de cames tan propi de la Sharon Stone a Instint Bàsic i amb el sacseig de la taula se n'anés la partida en orris. Però no va ser així i va abandonar per a despertar d'aquell malson d'una punyetera vegada.
- Senyor Camperol, retiro tots els meus dubtes sobre la seva capacitat com a jugador d'escacs. No pateixi que no tornaré a incordiar-lo amb missives que posin en entredit la seva vàlua.
- Camperol, m'ha dit vostè? Virgencita, qué descaro! Escolti, que un fa la seva feina amb molta professionalitat, eh?
L'Òliba va quedar tan parat que els seus ulls, oberts de bat a bat, recordaven els d'un mussol a qui acaben de prendre un ratolí als nassos.
- Però les plomes, la pressa per la feina...
- És clar, treballo a partir de les dotze, quan comença l'espectacle, i fins a la matinada. No pretendrà que jugui als escacs a les nou del matí, que és quan agafo el primer son!
- I vostè no juga per internet?
- Sí, però els meus jocs són més picants, amb amenaces velades, desitjos enrocats i celades subtilíssimes per a despertar encara més la libido dels meus espectadors.
- No, si jo ja ho trobava estrany, ja...
- Per estrany, el senyor que ha estat mirant la partida a la taula del costat, viste qué rostro!. Anava prenent notes, però cada vegada amb una ploma diferent! Allò sí que era un freak en tota línia! Per cert, que ha marxat just abans que abandonés.
L'Òliba va caure del seu estat de sorpresa per anar a parar a un de desesperació acompanyat de depressió profunda. S'havia confós d'oponent!
Quan va connectar-se de nou a la pàgina web, va trobar el següent missatge al fòrum: Moltes gràcies, Senyor Òliba, per la partida d'ahir al vespre. Ara ja sé que només té agalles per a desplomar lloros de sexe indefinit que juguen als escacs i que participen en competicions oficials; llàstima que aquestes siguin concursos per a triar a la reina del carnaval. Però perquè vegi que no li guardo rancúnia, li faré arribar una de les meves plomes preferides. Treballo de nits en una sala de bingo i sempre n'haig de dur un munt a sobre perquè molts clients, gent de l'alta societat que no admetrien marcar amb un vulgar bolígraf el número del cartronet, se'ls oblida sovint de dur-ne. A reveure, Camperol, seguirem connectats, si l'administrador ho vol!

llpages