Que rar tot plegat!

Llegia Asimov, entrava a la Nasa i consultava, totes les notícies que em portaven a sortir a l'espai exterior. M'agradava Bola de drac, això de comunicar diferents mons, em captivava.

Les ciències que havia estudiat m'havien obert la curiositat, però les fórmules magistrals i els càlculs matemàtics, m'encaminaven a una existència massa programada, per això vaig acabar fent Lletres.

Un dia navegant per les xarxes, et vaig trobar. Una conversa interessant i un com ha anat el dia, ens van fer amics virtuals.

Poc a poc ens vam enamorar. La impossibilitat de trobar-nos, ens va fer viure en un espai paral·lel, més enllà del planeta. Lluny, molt lluny, on la manca de gravetat ens feia volar sense estar aferrats al terra.
Una existència en paral·lel, on gaudíem com si fóssim un sol ser.

Vaig entendre que la ment, es desplaça a la velocitat de la llum i que res és impossible.
Ara comprenia el perquè de la meva atracció vers l'univers, perquè jo buscava quelcom especial i diferent.

Era el viatge interplanetari més absurd que mai havia imaginat, i, sense cap preparació ni vestimenta espacial.

-Ciència ficció! -Em deia la gent - . El què vius, no és real.

I jo, reia. Cert, era rar, però qui pot discernir entre realitat i ficció.