Cercador
Que les muses et trobin treballant
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
QUE LES MUSES ET TROBIN TREBALLANT
La meva editora, somriu mentre acaricia l'esborrany de la novel·la.
—Veus Estefania? Només calia posar-s'hi.
—Tens raó. Posar-me a vomitar la meva ràbia sobre el paper. Al final ha sorgit la novel·la que volia. Quan la publicareu?
—Ep! No t'embalis. M'ha agradat, és bona, però s'ha de treballar.
—No fotis! Més encara?
—Tu mateixa has utilitzat la paraula vomitar. No es pot publicar tal com està. És confusa i caòtica.
—Però no deies que t'havia agradat?
—A mi sí, perquè et conec. Però els lectors no l'entendrien.
—Ja... És veritat. No m'entenc ni jo...
—Va, Estefania! La deixes reposar un parell de dies i la tornes a llegir poc a poc. Tu mateixa t'adonaràs on cal estructuració, ritme, cadència, treure palla o afegir alguna cosa. No és la primera vegada que ho fas.
Asseguda en un banc del parc, estic meditant el consell que m'ha donat la Clàudia... En les altres novel·les no parlava de mi. Eren històries fictícies de personatges fantàstics que transcorrien en llocs exòtics. En canvi “La gran decepció” és part de la meva vida... L'estimava tant. Estava tan cega que no m'adonava de la persona que era en realitat. Per això, se'm fa difícil tornar a reviure el dolor del desencís.
—Perdona... —Un home s'havia assegut a l'altre extrem del banc— T'importaria que et fes un esbós? Soc pintor, i en quant t'he vist, m'ha assaltat la inspiració... Si et molesta...
—No. M'ha agafat de sorpresa però no em molesta. Fes, fes.
L'observo amb atenció. Més o menys de la meva edat, moreno, amb una mica de barba, la vestimenta un pèl descuidada. Però en conjunt, agradable.
Guarda el foli a la carpeta.
—No me'l ensenyes? —li pregunto.
—Només són apunts. Et mostraré la obra acabada. Aquí tens la meva targeta: adreça, telèfon, el mail... Em truques quan vulguis, però deixa passar alguns dies. I ara me'n torno a l'estudi. les muses m'han de trobar treballant. Fins aviat.
Veig com s'allunya entre els arbres. Em guardo la targeta a la butxaca. Jo també tinc una cita amb les muses.
Signa
Estefania Guerra
La meva editora, somriu mentre acaricia l'esborrany de la novel·la.
—Veus Estefania? Només calia posar-s'hi.
—Tens raó. Posar-me a vomitar la meva ràbia sobre el paper. Al final ha sorgit la novel·la que volia. Quan la publicareu?
—Ep! No t'embalis. M'ha agradat, és bona, però s'ha de treballar.
—No fotis! Més encara?
—Tu mateixa has utilitzat la paraula vomitar. No es pot publicar tal com està. És confusa i caòtica.
—Però no deies que t'havia agradat?
—A mi sí, perquè et conec. Però els lectors no l'entendrien.
—Ja... És veritat. No m'entenc ni jo...
—Va, Estefania! La deixes reposar un parell de dies i la tornes a llegir poc a poc. Tu mateixa t'adonaràs on cal estructuració, ritme, cadència, treure palla o afegir alguna cosa. No és la primera vegada que ho fas.
Asseguda en un banc del parc, estic meditant el consell que m'ha donat la Clàudia... En les altres novel·les no parlava de mi. Eren històries fictícies de personatges fantàstics que transcorrien en llocs exòtics. En canvi “La gran decepció” és part de la meva vida... L'estimava tant. Estava tan cega que no m'adonava de la persona que era en realitat. Per això, se'm fa difícil tornar a reviure el dolor del desencís.
—Perdona... —Un home s'havia assegut a l'altre extrem del banc— T'importaria que et fes un esbós? Soc pintor, i en quant t'he vist, m'ha assaltat la inspiració... Si et molesta...
—No. M'ha agafat de sorpresa però no em molesta. Fes, fes.
L'observo amb atenció. Més o menys de la meva edat, moreno, amb una mica de barba, la vestimenta un pèl descuidada. Però en conjunt, agradable.
Guarda el foli a la carpeta.
—No me'l ensenyes? —li pregunto.
—Només són apunts. Et mostraré la obra acabada. Aquí tens la meva targeta: adreça, telèfon, el mail... Em truques quan vulguis, però deixa passar alguns dies. I ara me'n torno a l'estudi. les muses m'han de trobar treballant. Fins aviat.
Veig com s'allunya entre els arbres. Em guardo la targeta a la butxaca. Jo també tinc una cita amb les muses.
Signa
Estefania Guerra
Comentaris
-
Ai! Les musses[Ofensiu]Prou bé | 07-01-2022 | Valoració: 10
Bon relat, original , distret i amb esperança de futur!
Sort
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 03-01-2022
Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!