Res a fer...

Un relat de: vio_ska

Una mirada perduda mirant més enllà de l'horitzó, sense dir res, només pensant i pensant… Una mirada que no sap del tot on és. Difosa dins la seva ment, allunyada de tothom i només pensant… En què pensa? Ni ella mateixa ho sap… De sobte, un calfred. Mirada fixada en un punt però alhora sense veure-hi res. Quieta, sense moure's, allà segueix. Tot un món completament diferent està passant pel seu voltant, però ella segueix sense adonar-se'n. Deu portar uns set minuts igual, immòbil, tranquil·la i al seu aire. De cop, recorda un tros de cançó... Una de les seves preferides. Canvia el punt de situació, s'allunya de la resta del grup. S'asseu en un pedrís i comença a observar-ho tot. Veu gent que ni tan sols sabia que estaven allí. Cares velles, noves i de tots colors. Una suau brisa decideix acariciar el seu rostre, però ella no n'està del tot convençuda. Mai li ha agradat el vent. Va a resguardar-se'n dins l'edifici. Seu en una cadira i mira per la finestra. La seva mirada torna a quedar-se sòlida i calmada... Sent com els demés, que pul·lulen per allà, s'ho passen d'allò més bé cantant i jugant a la fresca. Però aquella mirada... on va realment? On hi ha el punt on queda quieta i no va més enllà? El punt on decideix acabar i no continuar? Només ho sap ella però no ho diu. La ment va donant voltes i voltes sense saber-ne més. Arriba un punt en que descansa i s'evadeix de les preguntes dels demés. Sent persones que li parlen però no les acaba d'entendre. La seva mirada segueix perduda. Es queda sola i en aquell precís moment nota sa ment descansant del tot. Uns instants més tard, els restants arriben fins on ella és i la troben estesa al terra... sense poder parlar i amb la mateixa mirada perduda mirant més enllà de l'horitzó. No hi poden fer res. És morta.

Comentaris

  • Fada vermella | 11-12-2006 | Valoració: 10

    L'he poguda imaginar alli estesa al terra amb la mirada perduda, es trista l'historia, tragica pro certa, que tot el món te el seu ultim dia, i m'ha entrat un calfred al imaginar a la noia allí amb una mirada perduda..

    Et continuaré llegint!

    Un bes desde el sud!!
    Salut i revolució!!!


    Fada vermella |¡*¡|

  • Cullons...[Ofensiu]
    L'escriptor mediocre | 26-05-2006 | Valoració: 9

    ... qui es podria imaginar el final...
    La reflexió final, veure que ja t'ha arribat l'hora... molt dur.
    M'agrada molt aquesta història.

    No t'aturis

    Juseph

l´Autor

Foto de perfil de vio_ska

vio_ska

17 Relats

30 Comentaris

21600 Lectures

Valoració de l'autor: 9.13

Biografia:
vaig néixer un bon dia, del ventre de la meva mare, sense voler-ho, però així ho van decidir. I aquí estic, vivint, sentint, estimant, lluitant, aprenent, estudiant, ....