Racismes? No, gràcies...

Un relat de: vio_ska

La Sahma era una noia palestina que va anar a viure amb la seva família a un poblet al costat de Tortosa. Tenia uns disset anys i va matricular-se per fer batxillerat en un institut a prop de la zona. El 1r dia que hi va anar, era cap a l'octubre, i el curs ja havia començat. Però a ella no li feia res perquè tenia molta il·lusió en estudiar.
Quan va entrar per la porta, va notar alguna mirada que no li va agradar juntament amb alguns comentaris que estaven fora de lloc... A la classe, ningú volia asseure's amb ella i sempre en fugien. Més d'un professor li va dir que no els escoltés, que no els fes cas, però per la Sahma no era tan fàcil...No podia anar tot el dia amb el cap baix ni tallar-se les orelles per no sentir-los! Va començar el curs amb moltes ganes, però a mida que anaven passant els dies, menys en tenia...Més d'un dia s'inventava excuses per no anar-hi, però en va arribar un en que els seus pares van notar alguna cosa estranya. Ella no deia res, només els explicava el que feien a classe i poc més.
Un dia, a la classe, havien de fer grups per un treball i ella va quedar l'última, fins que el professor va dir en quin grup havia d'anar. Li va tocar amb dues noies i dos nois que al saber que la Sahma aniria amb ells, van començar a negar-se, i a fer xivarri...Aquesta es va esgarrifar sentint tot allò que li estaven dient i va marxar al lavabo sense poder aguantar més. Es va mirar al mirall i van començar a caure llàgrimes dels seus ulls. Va pensar què havia fet malament perquè la tractessin d'aquella manera tan dantesca, però no va trobar-ne la solució. A l'hora de plegar, la directora del centre va voler parlar amb la Sahma, però ella s'hi va negar i va marxar el més ràpid possible.
Al arribar a casa, va saludar als seus pares i de seguida se'n va anar a la seva habitació. Es va estirar al llit i va començar a plorar... No entenia res. A Palestina això no li havia passat mai... El seu germà, de dinou anys la va sentir plorar. Va picar a la porta i li va preguntar si podia entrar-hi. Ella li va contestar que si, però que no els digués res als pares, que no els volia preocupar. Ell va seure amb la Sahma i aquesta la va abraçar i va seguir plorant amb totes les seves forces... Un cop calmada, li va explicar tot el que havia patit a l'institut i el que li van dir i fer. El seu germà tampoc entenia el perquè de tot això... Perquè mai havien tingut cap problema d'aquest tipus... Els dos estaven molt indignats pel comportament d'aquells alumnes... Ell entenia que la Sahma no volgués tornar a classe, però li va dir que afrontés els problemes amb els quals havia topat, que ho superaria i que continués anant-hi.
Al dia següent va anar cap a l'institut i a la porta es va trobar a tres alumnes que van començar a humiliar-la i a insultar-la... Va decidir no assistir a les classes, almenys d'aquell dia. Va anar cap a un parc on hi va passar el dia... Hagués preferit anar-se'n cap a casa, però el seu pare estava allà. A la tarda, a l'hora de cada dia, va tornar cap a casa seva, i al no haver-hi ningú, va anar a donar un tomb.
Estava en una plaça i va aixecar la mirada al sentir el seu nom... Li va estranyar bastant que algú la cridés perquè no tenia amics... Quan va veure que eren els de la classe, el cor li va fer un salt... No sabia què fer, si anar-hi o no... La van tornar a cridar... Hi va anar. Al arribar on eren, la van començar a insultar... Ella no s'ho va pensar dos cops: els va dir que la deixessin viure tranquil·la i va marxar. Una noia de les del grup la va agafar pel braç i li va dir que no marxés, que seria pitjor si ho feia...Però pitjor no podia haver anat...Entre dues noies més, la van agafar, la van empènyer i va caure a terra. De l'altra punta de la plaça, encara de lluny, es va sentir la veu d'un senyor gran que deia que la deixessin estar... Llavors, els nois es van tapar les cares perquè no els reconeguessin, i es van afanyar a colpejar-la i a clavar-li puntades de peu per tot el cos fins que la van deixar allà estesa, sagnant per tot arreu i gairebé morta... Els nois van marxar corrents, i ningú els va enxampar. Quan el senyor gran va arribar, la pobra noia ja era morta...

La Sahma va patir atacs racistes sense tenir-ne ella cap culpa...Però hi ha gent molt i molt cruel... gent sense escrúpols...
Ella mai havia entès el perquè i ja no ho podrà entendre mai...

Comentaris

  • Malgrat tot[Ofensiu]

    és un crim massa comú en la societat dels nostres dies, el racisme. Haurem d'acabar amb ell, no? Ull per ull...
    M'agrada molt com escrius. T'expliques molt bé, i descrius els sentiments de meravella, continua així.

    No t'aturis

    Juseph

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de vio_ska

vio_ska

17 Relats

30 Comentaris

20030 Lectures

Valoració de l'autor: 9.13

Biografia:
vaig néixer un bon dia, del ventre de la meva mare, sense voler-ho, però així ho van decidir. I aquí estic, vivint, sentint, estimant, lluitant, aprenent, estudiant, ....