Què cardes!

Jo diria que l'expressió de cardar és més comú de la Garrotxa que d'Osona de fet hi ha a la dita coneguda: "qui no carda a Olot no carda enlloc".

De totes maneres estic a favor de no perdre els petits dialectes de les diferents contrades de la nostra Catalunya

La Fada

Mira que en tenim de paraules diferents a cada contrada!! Si n'és de ric el català!
M'has fet riure una bona estona amb aquest recull tan enginyós.
No sé si a tothom li passa, però quan vaig a una altre comarca de seguida se m'enganxa la seva manera de parlar. O sigui que si vaig a Cente-i-es, poc que se n'adonarà ningú de que no sóc d'aia
Una abraçada llamp i no perdis mai aquest bon sentit del humor.

Un recull de localismes molt ben trobat. que no té "desperdici" "vamus". Alguns els conec i l'expressió que dona nom al títol també és característica de La Garrotxa. "Aiga" també ho diu la meva mare (Baix Empordà)
Pel que fa als bolets cada un té la seva denominació depenent de les contrades: rossinyols, vaquetes, ginestroles, pinetells, rovellons (no és el mateix que pinetell), esclatassangs, carlets, escarlets, apagallums, candel.les, potes d'ase (quan no s'ha estès el barret), paraigües. Aquesta ha estat ( o ha sigut) una excel.lent temporada. En fi, tot un món que m'ha agradat recordar gràcies a la teva fina ironia. Moltes gràcies i una abraçada.

Oh, no, no crec pas que estiguis sonat!
M'ha encantat!
És gratificant que algú doni valor a la riquesa de les expressions col·loquials de la nostra terra.
M'has fet recordar quan la meva iaia parlava i jo en la meva ignorància d'adolescent li deia sovint… no iaia que no es diu així!

M'he divertit molt, i…
mira aquestes també les diem a Ponent:

"Me'n faig creus"
ha "set"
"això rai!".
"Casum dena!" o ... Casum l'olla!
"Ospa!" "Òndia!
"llangonissa"

Una abraçada des de la Terra Ferma!
Núria

Aquesta riquesa idiomàtica, particular d'un lloc, d'una persona o d'una col·lectivitat és el que fa la 'llengua' tan rica i tan variada. I, si a banda, torrem unes llangonisses amb abundants fredelucs... doncs serà quasi, quasi,... la glòria!!!
Salut i rebolica, xicon!

curiós resulta entrar a rc un temps llarg i trobar-me un títol familiar.
A olot, pla cardem. Bé de fet cardem tot el que podem.
És curiosament diferent la llengua d'un racó a l'altre. Aquesta és la nostra riquesa imés a prop estem ara que ens han "fordat" el túnel