Quasi humà

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
QUASI HUMÀ


—Aquest és el model de robot domèstic definitiu, senyor. Els nostres enginyers l’han perfeccionat tant que és pràcticament humà –va dir l’encarregat de la planta de fabricació.
El senyor McGregor no semblava massa impressionat malgrat que aquest li havia dut el robot personalment al despatx a fi d’enlluernar-lo. Amb una mica de sort, tantes molèsties li valdrien un ascens.
—A veure, Robinson, l’anterior model ja cuinava, estenia la roba i fins i tot entretenia als nens per a què els seus pares poguessin gaudir del seu temps de lleure... Què més pot fer aquest? –va preguntar-li aclucant l’ull i amb el cap inclinat, mentre inspeccionava al detall cada junta, acabat i detall d’aquell quasi ésser.
—Doncs veurà, senyor, aquest és capaç de dur una conversa racional. És capaç de parlar sobre una multitud de temes gràcies al seu software que es va actualitzant contínuament. Està al corrent de les notícies, la premsa del cor, els darrers avenços científics.... Com ja li he dit, és quasi humà.
El robot va somriure, va avançar dues passes davant els seus ulls perplexes i es va seure grinyolant a la cadira del senyor McGregor. Els seus pesats peus metàl·lics es van recolzar sense miraments sobre la taula i va introduir enmig dels llavis de llautó el cigar, encara fumejant, que aquest havia deixat a mitges.



Pseudònim: Kay Salamanca

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: