Quan passin els anys...

Un relat de: JLiceras


Quan passin els anys, quan la vida s'obstini a no deixar-me anar, quan els records abandonin la meva ment, quan es difuminin les cares de les persones que estimo, quan les persones que m’estimen deixin de necessitar-me, quan la societat em vegi com una despesa i no pas com un benefici, quan s'acosti aquest moment a què tothom tenim por, però alhora, desitgem. Llavors, llavors voldria que l’última cosa que m'abandonés fora la capacitat de construir paraules. La paraula, aquest do que se'ns ha atorgat als éssers humans per poder comunicar-nos, per poder expressar-nos. Li demano al meu amic, el destí, que no m'oblidi mai que amb les lletres a, més ema, més o, més erra es construeix la paraula amor. Li demano que la paraula sigui l'última cosa que m'abandoni, que les meves mans puguin agafar el llapis fins al final, que la meva boca no es tanqui fins a l'últim moment. La paraula..., que no em manqui mai, la paraula. La paraula..., que em mori amb la paraula a la boca, i si pot ser dient PAU, millor.

Comentaris

  • Un bon desig[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 12-07-2022

    Les bones paraules enriqueixen apaivaguen. Són una bona teràpia .

    Bon relat.

    Rosa

  • Oració [Ofensiu]
    llpages | 12-07-2022 | Valoració: 10

    Un prec sense garanties de ser escoltat. Però és un text que commou, et fa vibrar per dins, voldries que s'acomplís, com tants desitjos... És un desig tan senzill que sembla que no hauria de costar gaire de fer-lo realitat, però la vida dóna tantes voltes...Només hi falta un amén final, un "així sigui" que forci un destí que no està a les nostres mans. Preguem per nosaltres.

  • Correcció [Ofensiu]
    Prou bé | 12-07-2022


    Volia escriure el do de la paraula...

  • La paraula ...[Ofensiu]
    Prou bé | 12-07-2022

    ...un el! Ja ho diuen: té el el el de la paraula, de qui sap xerrar (encara que no digui res).
    Les paraules sempre hi són . Les diem, les escrivim i les pensem. Crec que és per això que sempre seran amb nosaltres...
    Molt bonic el teu relat!
    Amb total cordialitat

  • Viure i escriure[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-07-2022 | Valoració: 10

    Desitjo que visquis i escriguis i comparteixis les teves paraules i lletres i pensaments amb els lectors de Relats en Català per molts i molts anys i que ens ho encomanis! Si escrius, és que tens coses a dir. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Desig[Ofensiu]
    Marina i punt | 11-07-2022

    Tot és diferent quan passen els anys i ens hem d’anar fent a la idea. Entenc el teu desig i el valor de les paraules. Ben explicat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: