Dependència emocional

Sent que s'apropa un cotxe. El primer impuls és córrer cap a la finestra per veure si és ell, però immediatament s'adona que el soroll del motor no és el del seu Opel. De vegades li sembla escoltar la dringadissa de les claus intentant trobar la ranura del pany, però tot seguit es recorda que no se les va endur. Encara li és estrany parar taula amb només un plat. Des que va marxar no ha tornat a fer fricandó perquè sent com si el traís; no pot menjar sola el plat preferit del seu exmarit. L’armari encara és buit a la banda d’ell. Pensa que, tot i que en sortir de casa li va dir que no l’estimava i que no hi havia marxa enrere, potser torna algun dia.


Quan s'estira al llit, ho fa al cantó on dormia ell, perquè això és el més a prop que el pot sentir. Llavors nota un terrible pessic al pit, que l'hi estreny i la deixa sense alè. Vol abraçar-lo, però els braços només toquen buidor. Al final, un riu incontrolat de llàgrimes deixa la coixinera xopa mentre es reprotxa, i li reprotxa, aquella solitud.