GAUDIR DELS CINC SENTITS

No hi ha res com fer un alto en les tasques diàries, agafar una Pepsi, anar a les escales de darrere la casa, baixar-ne unes quantes i asseure’s just on comencen a girar cap al sud. Allà, precisament allà on el sol toca de ple i la brisa de la muntanya de Montserrat m’acarona les cames nues i encara blanques, allà sec, prenc el primer glop de Pepsi, giro el cap a l’esquerra i començo a observa plàcidament i detingudament tot allò que està a l’abast dels meus ulls. En aquell moment soc conscient que el temps no importa, que no té sentit respirar de pressa. Relaxo els meus músculs i deixo entrar l’aire ben a poc a poc, fins a omplir els meus pulmons. Llavors és quan m’adono que hi ha un munt d’ocells que canten per aquí i per allà. Deuen ser de famílies diferents, perquè el seus cants no sonen igual. S’escolten per tot arreu. Just en aquest mateix instant una papallona gairebé “m’atropella” el nas. La segueixo amb la mirada i observo un grup de roselles. És el primer any que hi ha roselles al meu terreny. Mentre xumo de la llauna miro el sol, les roselles, les campanetes, els arbres, el romaní, les papallones, les abelles, les formigues i els ocells volant d’un arbre a l’altre. L’airet continua fregant-me les cames, el braços i la cara; em belluga suaument el cabell. Sento com el Sol abraça tot el meu cos.

En aquest moment prenc consciència que no sé el temps que ha passat i que no m’importa el que queda per tornar a pujar a casa. Sé que tinc la meva estona. La vull gaudir sense ansietats ni preocupacions. És el meu temps, un temps per a mi, gaudint al màxim de tots els sentits .

Quan no ets conscient del temps, aquest no té cap valor. Per tant, uns minuts poden arribar a ser una eternitat. Jo puc dir que sé que és la felicitat. He sigut feliç durant uns instants.