Blanc o negre

Blanc o negre, dretes o esquerres, sí o no, amunt o avall, progressista o lliberal, carn o peix, moreno o ros, independentista o constitucionalista, cara o creu, comunista o capitalista, monarquia o república, dictadura o democràcia, públic o privat, frare o soldat, Biden o Trump, caixa o faixa, estàs amb mi o contra mi...


Vivim en una societat cada vegada més crispada. Com més temps passa, més ens radicalitzem. Ja no val allò de "sí, però...", ni acceptem termes mitjans. Ens estem situant en un punt on la tolerància, l'empatia o les mitges tintes no serveixen per a res. Veig que hi ha massa intolerància i exasperació.


Hi ha una necessitat imperiosa d'haver d'etiquetar tothom, com si fos imprescindible saber de quin peu calça tot aquell que interacciona amb nosaltres. El pitjor és que, segons com derivi el diàleg, ens col·loquen l'etiqueta sí o sí.


I és que no tot és blanc o negre, també hi ha tons grisos.