Enric Perelló

Passaven vuit minuts de les dotze del migdia quan finalment l’Enric Perelló, després de fer un revolt al camí, va albirar clarament el cim de la muntanya. Havia sortit aquell matí ben d’hora des de Queralbs. El seu objectiu era arribar al Balandrau abans de les tres de la tarda. Volia fer allà una parada, dinar i continuar camí cap a Setcases. Sabia que no era el camí més fàcil, i és que no era la facilitat el que ell cercava; sempre li havien agradat l’aventura i el risc. Feia temps que tenia ganes de passar una temporada tot sol a la muntanya; per això quan va veure el pic després d’haver deixat enrere el de Cerveris, va sentir una gran satisfacció. Va omplir els pulmons d’aquell aire pur i fred, va fer un glop d’aigua i va tornar a lligar la cantimplora a la corretja de la motxilla. No va voler descansar. Sabia que, si s’aturava gaire, després l’embranzida seria més dificultosa.


L’Enric no hi comptava, però, que hagués nevat aquella mateixa nit. Ell era un muntanyenc experimentat, sempre obtenia informació del temps, però aquesta vegada no hi va pensar. Havia arribat la nit anterior al refugi on va trobar d’altres aventurers, i en la fervor de la conversa se li va oblidar connectar el seu iPhone. Hi hagués anat igual; tot i que per una altra ruta. No portava grampons.
El seu cor li deia que continués i el seu cap li proposava que se'n tornés. No va tenir gaire temps per escoltar l’un ni l’altre. Una ximple relliscada el va fer trontollar i caure per la falda de la muntanya. Esperava trobar-se branques o arrels superficials, tal com havia estat altres vegades que havia tingut ensurts similars, però la neu ho tenia tot cobert. Cada vegada que, entre les giravoltes, endinsava la mà en la freda neu, aquesta se li esvaïa només agafar-la.
La velocitat de la baixada anava en augment. Ja no tenia temps d’aixecar el cap entre revolt i revolt. La blancor del terra i el blau del cel es succeïen cada vegada amb més rapidesa. L’abdomen de l’Enric va topar amb el robust tronc d’un pi negre. Va quedar atordit. Després d’uns minuts va prendre consciència del que li havia passat. Ara sentia un gran dolor des de la panxa fins a la gola. Es va adonar que tenia la cama dreta doblegada al revés; sens dubte, la devia tenir trencada, tot i que no li feia mal. En Perelló havia fet diversos cursos de socorrisme. Si ell hagués trobat un company en aquella posició hauria sabut què fer-li, però a si mateix no es podia guarir.


Havia caigut en una petita vall entre muntanyes; per un costat tenia el poble de Queralbs i per l’altre el de Setcases. Va començar a posar-se nerviós i a maleir l’hora que havia decidit anar tot sol. D’altra banda, el mal a la panxa era cada vegada més gran. Per sort, encara portava la motxilla a l’esquena, i les mans estaven bé. Malgrat l’intens dolor abdominal, va poder agafar el seu smartphone. Va trucar al 112.
El cos es va alliberar del dolor. Ja res li feia mal. Però se sentia molt cansat i tenia moltes ganes de dormir. Ara el cel blau i la neu blanca es tornaven d’un mateix color: gris. Tancava i obria els ulls amb força, intentant trobar els colors, però, ans al contrari, de mica en mica el gris s'anava enfosquint fins que tot es va tornar negre. Tenia sensació de vertigen. Finalment, la son el va dominar.


Els serveis d’emergències van activar immediatament l’helicòpter de salvament. Dins hi anaven un metge, un infermer i el pilot. Setze minuts després, ja deixaven darrere Ripoll. La recerca no va ser dificultosa donat que no era gens complicat trobar un cos sobre la blancor de la neu en una zona no massa poblada de vegetació. El pilot va observar que, a uns dos-cents metres d’on era l’Enric, hi havia un bon lloc per aterrar. Els sanitaris van caminar fins a l’objectiu. El metge es va agenollar i va posar els dits a la jugular de l’Enric. No va notar la pulsació. Va posar l’orella just a sota del nas, però no va notar l’alè. Entre tots tres el van posar cap amunt. L’infermer va donar el fonendoscopi al doctor, i aquest el va posar al pit del pacient. Va fer un gest negatiu amb el cap.
L’Enric Perelló havia tingut una gran hemorràgia interna. L’equip de salvament va fer tot el necessari per reanimar-lo, però això va ser impossible.