Allò que més m'estimo

Felicitat és que arribi el moment de la foscor total i trobar-me sola davant de mi mateixa, tancar la tele, la ràdio, el llibre..., mirar i escoltar al voltant. Res, no res s'interfereix entre jo i jo mateixa, evitant que em brollin les idees del cap com l'aigua brolla de la terra cercant un camí.

Felicitat és sentir l'emoció de poder obrir l'ordinador, prémer el botó i plasmar el riu de pensaments. Els meus dits piquen convulsivament la màquina d'escriure. Només vull no deixar cap idea dins l'olla del cap.

Felicitat és observar com es fan realitat les persones, els objectes, els llocs i les converses, plasmant-ho al paper virtual. Els he engendrat, ja existeixen, ja no moren en la meva capsa dels pensaments.

Felicitat és notar la capacitat de construir, de crear..., de poder fer allò que he estat anhelant tot el dia. Malgrat les altes hores de la nit, no tinc son, ni ningú, ni res que s'interposi entre jo i la paraula.

Felicitat és que, després de cinc hores, se'm comencen a tancar els ulls, faig un repàs, tiro enrere amb els dits sobre el ratolí i veig que he escrit nou folis.

Felicitat és veure la feina feta i saber que un flonjo, escalfat i acollidor llit m'espera. Felicitat és ficar-m’hi ben entrada la nit, amb la satisfacció d’haver treballat amb l'eina de transformar els pensaments: la paraula.

Felicitat és despertar amb el cant del gall, sense cap més altre soroll, i ser conscient que, anit, per unes hores, vaig fer el que vaig voler.