Mai encara

Un relat de: Alex Roa
Em pintaré dos ulls veritables
Sobre el front buit,
Amb les xinxetes que hi ha
Entre la meva mirada
I l’horitzó amenaçant
Que només oblido quan et miro.

Quan m’aparto del camí que
Bruscament em porta,
Riu de pedres avall i
Violentament m’empeny
Cap a un no-res que és menys
Que el no-res d’ara...
Quan me n’aparto
És quan et miro, dic,
I em menjo els teus dos ulls
Amb les dents que porto posades
Sota els cabells.

I és quan m’adono que no sé
Què vull demanar-me.
Quan em menja el present
I el futur s’escapa als meus pensaments
I aquests fugen
Cap a llocs sense sentit,
Que tenen més raó que el futur.

Punxa’m,
Prenent una de les xinxetes...
Ja no en queden gaires,
I quan s’acabin la sang
Ja m’haurà buidat el cos fins l’ànima
Sense preu i sense por,
Ja per fi sense futur...
Enemic constant que mai
No existeix encara.

Comentaris

  • Un relat curiós[Ofensiu]
    unicorn_gris | 25-04-2015 | Valoració: 8

    Està bé aquest relat.

    Fa pensar en la vida que mai és eterna, en la vida que et roba minuts constantment, en l'alegria fuguissera que mai dura tant com voldries....

    Simpàtic i ben assenyat, és un relat entretingut que val la pena de donar-hi una ullada.

    Ens veiem!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: