En el racó exacte

Un relat de: Alex Roa
La dansa de la pols sobre els racons
I el fregit de l’aire sec,
Ressonant en el soroll mut que remou l’espai,
La lluita constant entre el marge i el límit
I on s’apaga la foscor,
I on responen els interrogants a tots els silencis
Que no s’han trencat.

Els finestrals oberts sense rebre llum,
Les catedrals escumejants de pedra
I els rastres dels índexs sobre les parets calcades
Amb el mateix color de sota.

Les taules rascades amb les mateixes ungles,
Dia a dia recordades en sí mateixes
En les seves cicatrius apropiades per sempre,
Rastre del temps progressiu que afegeix i treu
Sempre sense canvis. Canvis sempre
Permanents sobre la fusta.

El llum,
Que quan s’encén estén les mateixes ales d’ambient
Que cada nit s’estenen des de la bombeta als racons
On la pols es torna a veure amb por d’acumular-se,
Atmosfera radiant que ja no irradia res,
Esma pansit de tant ser esma
Sobre la perfecta i recta catifa
I la perfecta i recta columna de llibres
Sobre el perfecte i recte prestatge sol.

El perfecte i tort quadre en el mateix punt imprecís
Tant precisament inexacte en el seu lloc
De sempre penjat entre les perfectes
Impureses del blau pintat sobre la calç,
L’habitació rascada
Com ho ha estat des de l’última capa de pintura,
El bosc
De sensacions agradables que emboiren
Tots els sentits que viuen fora.

El perfum fètid
De l’escalfor amable del món còmode
De la vida fàcil
I de la felicitat sencera
I del constant tot que encercla tot l’habitual en un punt,
En el racó exacte on sempre
La mota de pols espera a ser colgada per més pols
Així com ahir, i recollida així
Com cada dilluns a la tarda.

Comentaris

  • M'agrada molt.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 01-05-2015 | Valoració: 10

    ës un bon relat sobre la gent senzilla, la felicitat simple, les emocions que es desprenen en un carrer qualsevol... una mica de relax, una estona de cel...

    Almenys, és el que m'ha semblat entendre de la lectura del text.

    Ens veurem, Alex.

  • Engrandir la quotidianitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-04-2015 | Valoració: 10

    Un seguit d'imatges quotidianes engrandides per la poesia. Mai un racó esdevé igual d'un dia per l'altre, per molt que s'hi assembli. Malgrat tot, la pols sí que crec que s'assembla sempre i sempre fa nosa. Un poema de proximitat i d'imatges fantàstiques. Una abraçada.

    Aleix

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 27-04-2015 | Valoració: 10

    M'agrada molt
    Montse

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: