Primavera

Un relat de: Alex Roa
T'he empès, temps sagrat,
a la teva fi, com al daltabaix
entre dubtes, entre pors.
I tu eres el millor
que podia guardar.

T'he empès, i has tornat,
com renovat davant meu.
Espero viure't pacient
amb impaciència constant.

T'he matat, i he buscat
de tu el renaixement.
I, com la tardor rogent,
t'has emboirat.

I demà tornaré
a veure't néixer de nou,
entre la neu l'enrenou
dels teus pètals pendents.

Comentaris

  • No l'he entès massa...[Ofensiu]
    unicorn_gris | 15-09-2015

    Té pinta de ser un bon relat, pero`no n'entenc la intenció.

    Crec que he entès que hi ha una cosa, potser la primavera, que ve, dura un temps i marxa.

    T'animo a seguir escrivint.

    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: