Sonata de pell

Un relat de: Alex Roa
De fer vibrar un cos vibrant el meu,
En sé poc.
Però coincideixen màgicament
Els teus gestos
Amb els meus moviments.
Nota a nota, amb precisió musical
Encerto els acords dins el teu cos,
Pell arpegiada,
So desbocat
Dels teus llavis i del silenci.
M’enfronto de sobte al repte etern
D’acabar la sonata on ho demana
Sense cadència,
Dolç sofriment.

Comentaris

  • Excel.lent mirada breu a l'amor[Ofensiu]
    unicorn_gris | 09-04-2015 | Valoració: 10

    M'agrada.

    Em fa pensar en la sensació del sexe i del moment de silenci que a la seva manera diu més que les paraules. Crec que és una sensació meravellosa.

    Però, a més, saps escollir les paraules adequades i precioses per a saber fer-te entendre.

    Decididament, t'hauré de llegir més per Relats en Català.

    A reveure Alex!!!

  • La música de l'amor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-04-2015 | Valoració: 10

    Un poema de gran musicalitat, tant pel contingut com per la forma. Una passió desbocada i una sinceritat magnífica. És preciós i sona molt bé; què més es pot demanar? Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: