Fil

això m' ha semblat a mi, sense un extracte un poquet més sensitiu. Veig que el poema subrealista té uns termes així més o menys. M' ha agradat. Un salut de Rafael Molero

Sí, em desconcerta aquest poema. M'agrada, m'atrau, i me'l llegeixo diverses vegadesper mirar d'entrar-hi... i em continua desconcertant. Per això m'agrada.

De les primeres estrofes trec certa apatia, certa rutina, cert avorriment i falta de paraules. M'agrada com els versos semblen arrossegar-se per un silenci i una quietud massa estridents i massa difícils de suportar. M'agrada especialment la imatge de les paraules estancades en un mar de pols.....

I al final.... els tres darrers versos són potser els que han despertat el meu desconcert.... escriure't sense tenir-te... encara hi rumio.... t'has perdut? Em fa pensar en aquells moments de la vida en que un mateix no sap ben bé què fa, on va, què espera. I tot plegat potser perquè la vida ens ha dut per un corrent que no esperàvem i que no hem sabut enfrontar.

Només et demano un favor. Petit petit. Procura mantenir-te recte, no caure, i seguir escrivint poemes tan preciosos com aquest, que fa que un intent de poeta com jo s'emocioni i s'hi senti terriblement identificada. Suposo que l'he fet una mica meu de tant llegir-lo....

Gràcies!


Salz.