Fil

Un relat de: Alex Roa
L’aire no es mou
Rere el pas constant
Dels teus peus quiets.

Ara que caminem callats
I el so s’atura dins
Els nostres cors abstrets.

I estiro el fil de les paraules
Estancades en el llac de pols;
Qui pogués arrossegar-les
Fins el corrent boscós
O mar endins...

Retirar-nos dels camins,
Cap a ombres quietes
Sense deixar de fer amb els passos
Altres camins resplendents.

Però les paraules,
Tot i ser-hi, es perden
Sense contingut,
Sense ferides o dies,
Sense res dins seu.

Jo n’estiro el fil, caient,
Per mantenir-me recte.
Tal és la veritat de mi:
Escriure’m, sense tenir-me encara.
Com si només fos del teixit
El primer fil.

Comentaris

  • Un poema un poc subrealista...[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 25-08-2014 | Valoració: 9

    això m' ha semblat a mi, sense un extracte un poquet més sensitiu. Veig que el poema subrealista té uns termes així més o menys. M' ha agradat. Un salut de Rafael Molero

  • Em desconcerta[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 04-08-2014

    Sí, em desconcerta aquest poema. M'agrada, m'atrau, i me'l llegeixo diverses vegadesper mirar d'entrar-hi... i em continua desconcertant. Per això m'agrada.

    De les primeres estrofes trec certa apatia, certa rutina, cert avorriment i falta de paraules. M'agrada com els versos semblen arrossegar-se per un silenci i una quietud massa estridents i massa difícils de suportar. M'agrada especialment la imatge de les paraules estancades en un mar de pols.....

    I al final.... els tres darrers versos són potser els que han despertat el meu desconcert.... escriure't sense tenir-te... encara hi rumio.... t'has perdut? Em fa pensar en aquells moments de la vida en que un mateix no sap ben bé què fa, on va, què espera. I tot plegat potser perquè la vida ens ha dut per un corrent que no esperàvem i que no hem sabut enfrontar.

    Només et demano un favor. Petit petit. Procura mantenir-te recte, no caure, i seguir escrivint poemes tan preciosos com aquest, que fa que un intent de poeta com jo s'emocioni i s'hi senti terriblement identificada. Suposo que l'he fet una mica meu de tant llegir-lo....

    Gràcies!


    Salz.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: