Quan fèiem canelons

Quan fèiem canelons


Quan fèiem canelons (i en fèiem centenars perquè teníem un establiment de plats cuinats) la mare ens deia “És com cargolar un cigarro”. Jo no entenia aquella acotació perquè a casa ningú fumava ni jo havia vist mai ningú cargolar-se una cigarreta. En canvi, ja havia vist centenars de canelons. Érem així, ens servien els tòpics, també els dels altres, a casa.

Faig temps a King’s Cross. La gentada habitual, és estiu. Una parella se m’asseu a tocar. Ella d’uns cinquanta, ell setanta llargs; potser són pare i filla, però a dia d’avui qui ho podria jurar. Ell s’encén una pipa. Fumar en pipa és tota una declaració de principis en ple segle XXI. Cada vegada en són menys. La primera bafarada que m’envia el vent m’embolcalla i m’atreveixo a dir que em reconforta. M’evoca uns canelons cargolats com cigarretes, ben juntets dins de safates d’estany, com caixes de puros.

Se’ns atansa l’home jove de trets bangladeshitzants. Exclama “Oh! Tobacco pipe!, me’n donaria?” La seva jornada transcorre entre demanar almoina i tabac pels volts de l’estació de tren. La “filla” se’l treu de sobre sense cerimònies. L’home jove ho aprofita per escalar els ànims en dos segons: “Ei, que només li he demanat una mica de tabac, jo! Ja ho sé que soc una persona horrible, soc la pitjor persona del món, eh?” Sospeso si la cosa pot acabar malament. Soc massa a prop de l’escena tant per quedar-m’hi com per marxar. Opto per no moure ni un múscul, com faria una cria de conill. Ella el talla cada vegada més seca i expeditiva. I ell retira l’aposta, canvia de presa, amb un càlcul d’estalvi d’energies esquizofrènic i rutinari.

Tornem a la calma. Segueixo on era, entomant per com bufa el vent tones de tabac de pipa. No es pot estar al costat d’una pipa sense participar-ne pulmonarment. Les pipes s’imposen, et penetren sense consentiment. Que no ho sap això l’home bangladeshitzat? “Quan vius a una estació de tren és el primer que has d’aprendre si vols fumar de gorra”, m’havia dit l’Illich quan jo vaig arribar.



Pseudònim:
Ivan Illich