Cercador
Quan els déus ens van abandonar
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Quan els déus ens van abandonar
En temps passats, estàvem protegits per uns déus benèfics i poderosos. No eren els nostres creadors, però havien modificat el món per adaptar-lo a les nostres necessitats. Després de incomptables segles de conflictes i mancances, la humanitat podia viure en pau. La Terra estava molt més poblada que ara, els humans es concentraven en grans aglomeracions que vivien confortablement dins d'enormes edificis que arribaven al cel. Els treballs pesats els realitzaven unes màquines intel·ligents que anomenaven “robots”. També s'encarregaven de la provisió d'aliments, de controlar les constants vitals dels ciutadans, de transportar-los on volguessin i de complir qualsevol desig; sempre que no atemptés contra el bé general.
Però en aquella societat tan perfecta, corrien rumors que hi havia llocs del planeta, on no arribaven els avantatges de la civilització. Es passava fam i les malalties, que hom creia desaparegudes, delmaven poblacions senceres.
Els déus donaren tota classe d'explicacions per fer callar les sospites. «La felicitat mundial és la nostra única ambició. Els que malparlen son minories inadaptades, que no volen acatar el sistema.»
Però la manca de fe els va ofendre tant, que van organitzar la evacuació. Els robots els van construir les naus espacials, van aixecar el vol cap el univers... I ens van deixar sols.
...
Avui comença la primavera. Esperem, que aquest any, ens sigui més propici que l'anterior i que els nadons que han sobreviscut a l'hivern, ens omplin de joia. Necessitem que creixin aviat, són la nostra esperança.
Ens hem ajuntat aquí, en aquest cim de Collserola, per collir fruits del bosc i arrels comestibles. Potser tindrem sort i podrem caçar algun senglar per portar a la tribu.
A la llunyania, veiem el mar i una gran planícia deserta. Diuen que fa mil anys era una gran ciutat, que a causa de l'escalfament climàtic i una sèrie de terratrèmols, fou escombrada per un colossal tsunami. Va ser poc després de la fugida dels déus.
Pseudònim: Estefania
En temps passats, estàvem protegits per uns déus benèfics i poderosos. No eren els nostres creadors, però havien modificat el món per adaptar-lo a les nostres necessitats. Després de incomptables segles de conflictes i mancances, la humanitat podia viure en pau. La Terra estava molt més poblada que ara, els humans es concentraven en grans aglomeracions que vivien confortablement dins d'enormes edificis que arribaven al cel. Els treballs pesats els realitzaven unes màquines intel·ligents que anomenaven “robots”. També s'encarregaven de la provisió d'aliments, de controlar les constants vitals dels ciutadans, de transportar-los on volguessin i de complir qualsevol desig; sempre que no atemptés contra el bé general.
Però en aquella societat tan perfecta, corrien rumors que hi havia llocs del planeta, on no arribaven els avantatges de la civilització. Es passava fam i les malalties, que hom creia desaparegudes, delmaven poblacions senceres.
Els déus donaren tota classe d'explicacions per fer callar les sospites. «La felicitat mundial és la nostra única ambició. Els que malparlen son minories inadaptades, que no volen acatar el sistema.»
Però la manca de fe els va ofendre tant, que van organitzar la evacuació. Els robots els van construir les naus espacials, van aixecar el vol cap el univers... I ens van deixar sols.
...
Avui comença la primavera. Esperem, que aquest any, ens sigui més propici que l'anterior i que els nadons que han sobreviscut a l'hivern, ens omplin de joia. Necessitem que creixin aviat, són la nostra esperança.
Ens hem ajuntat aquí, en aquest cim de Collserola, per collir fruits del bosc i arrels comestibles. Potser tindrem sort i podrem caçar algun senglar per portar a la tribu.
A la llunyania, veiem el mar i una gran planícia deserta. Diuen que fa mil anys era una gran ciutat, que a causa de l'escalfament climàtic i una sèrie de terratrèmols, fou escombrada per un colossal tsunami. Va ser poc després de la fugida dels déus.
Pseudònim: Estefania
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!