Quan els déus ens van abandonar

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Quan els déus ens van abandonar


En temps passats, estàvem protegits per uns déus benèfics i poderosos. No eren els nostres creadors, però havien modificat el món per adaptar-lo a les nostres necessitats. Després de incomptables segles de conflictes i mancances, la humanitat podia viure en pau. La Terra estava molt més poblada que ara, els humans es concentraven en grans aglomeracions que vivien confortablement dins d'enormes edificis que arribaven al cel. Els treballs pesats els realitzaven unes màquines intel·ligents que anomenaven “robots”. També s'encarregaven de la provisió d'aliments, de controlar les constants vitals dels ciutadans, de transportar-los on volguessin i de complir qualsevol desig; sempre que no atemptés contra el bé general.
Però en aquella societat tan perfecta, corrien rumors que hi havia llocs del planeta, on no arribaven els avantatges de la civilització. Es passava fam i les malalties, que hom creia desaparegudes, delmaven poblacions senceres.
Els déus donaren tota classe d'explicacions per fer callar les sospites. «La felicitat mundial és la nostra única ambició. Els que malparlen son minories inadaptades, que no volen acatar el sistema.»
Però la manca de fe els va ofendre tant, que van organitzar la evacuació. Els robots els van construir les naus espacials, van aixecar el vol cap el univers... I ens van deixar sols.
...
Avui comença la primavera. Esperem, que aquest any, ens sigui més propici que l'anterior i que els nadons que han sobreviscut a l'hivern, ens omplin de joia. Necessitem que creixin aviat, són la nostra esperança.
Ens hem ajuntat aquí, en aquest cim de Collserola, per collir fruits del bosc i arrels comestibles. Potser tindrem sort i podrem caçar algun senglar per portar a la tribu.
A la llunyania, veiem el mar i una gran planícia deserta. Diuen que fa mil anys era una gran ciutat, que a causa de l'escalfament climàtic i una sèrie de terratrèmols, fou escombrada per un colossal tsunami. Va ser poc després de la fugida dels déus.



Pseudònim: Estefania

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: