Cercador
Protecció selectiva
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Protecció selectiva
Recorda clarament com el seu pare li va regalar quan va fer vuit anys. Molt cerimoniós, li va passar pel cap i li va dir que el portés sempre penjat, que el protegiria dels infortunis. Li va explicar com ell l’havia rebut de l’avi, que a la vegada l’havia heretat del besavi i així podien anar enrere fins a perdre’n el fil. Ningú coneixia l’origen veritable d’aquell amulet.
També li va explicar com havia salvat la família de l’avi de morir ofegats en una riuada que es va emportar ponts i cases anys enrere. Quan va sentir l’avís de l’amo del molí on treballava, l’avi es va adonar que no duia l’amulet i va córrer cap a casa a buscar-lo. Va ser així com va poder avisar l’àvia i els sogres del desastre que s’aproximava. Van tenir el temps just per sortir cuitacorrents muntanya amunt. La casa va quedar molt malmesa, però ells en van sortir sans i estalvis.
També li va assegurar que a ell i a la mare els havia salvat de morir aixafats per una formigonera que es va desfrenar un dia quan festejaven prop d’un portal, al costat d’un solar en obres. Estava convençut que va ser gràcies al reflex de l’amulet, que el va obligar a pujar la mirada, i va poder veure com la formigonera començava a precipitar-se cap a ells. Va tenir el temps just d’apartar-se fent voleiar la mare agafada per la cintura.
Ara, era ell qui, davant la mare, que l’havia enviat a fer un encàrrec, fregava enèrgicament l’amulet, invocant que, un cop més, salvés un membre d’aquella família d’una gran desgràcia. La mare, que tenia un ull a cada cabell, li va dir calmosament:
—Només protegeix la gent de les desgràcies que no han provocat ells mateixos, Miquelet! Val més que deixis de fregar l’amulet i m’expliquis què ha passat.
Conscient de que l’amulet no li serviria de res, es va armar de valor i, amb veu tremolosa i mostrant el cistell, va confessar:
—Mare, et juro que... només l’he deixat un moment a la vora del camí... per jugar amb els amics i... no sé com... la pilota ha caigut dins i... queda un ou sencer!
Pseudònim:
GGB
Recorda clarament com el seu pare li va regalar quan va fer vuit anys. Molt cerimoniós, li va passar pel cap i li va dir que el portés sempre penjat, que el protegiria dels infortunis. Li va explicar com ell l’havia rebut de l’avi, que a la vegada l’havia heretat del besavi i així podien anar enrere fins a perdre’n el fil. Ningú coneixia l’origen veritable d’aquell amulet.
També li va explicar com havia salvat la família de l’avi de morir ofegats en una riuada que es va emportar ponts i cases anys enrere. Quan va sentir l’avís de l’amo del molí on treballava, l’avi es va adonar que no duia l’amulet i va córrer cap a casa a buscar-lo. Va ser així com va poder avisar l’àvia i els sogres del desastre que s’aproximava. Van tenir el temps just per sortir cuitacorrents muntanya amunt. La casa va quedar molt malmesa, però ells en van sortir sans i estalvis.
També li va assegurar que a ell i a la mare els havia salvat de morir aixafats per una formigonera que es va desfrenar un dia quan festejaven prop d’un portal, al costat d’un solar en obres. Estava convençut que va ser gràcies al reflex de l’amulet, que el va obligar a pujar la mirada, i va poder veure com la formigonera començava a precipitar-se cap a ells. Va tenir el temps just d’apartar-se fent voleiar la mare agafada per la cintura.
Ara, era ell qui, davant la mare, que l’havia enviat a fer un encàrrec, fregava enèrgicament l’amulet, invocant que, un cop més, salvés un membre d’aquella família d’una gran desgràcia. La mare, que tenia un ull a cada cabell, li va dir calmosament:
—Només protegeix la gent de les desgràcies que no han provocat ells mateixos, Miquelet! Val més que deixis de fregar l’amulet i m’expliquis què ha passat.
Conscient de que l’amulet no li serviria de res, es va armar de valor i, amb veu tremolosa i mostrant el cistell, va confessar:
—Mare, et juro que... només l’he deixat un moment a la vora del camí... per jugar amb els amics i... no sé com... la pilota ha caigut dins i... queda un ou sencer!
Pseudònim:
GGB
Comentaris
-
Tots els ous al cistell[Ofensiu]Prou bé | 22-01-2023
Ben pensat i ben descrit
Sort
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 21-01-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293742 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!