Cercador
Principi de causalitat
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
PRINCIPI DE CAUSALITAT
“No plores, boniquet, que no hi ha per tant! Tu no saps què és el dolor de veritat. No t’he contat mai la història de mon pare? Quan ell era menut, ser esquerrà era una cosa ben lletja. El meu avi, a qui no vaig conèixer molt però a qui tots tenien com una gran persona, era també un borratxo, una mala bèstia que li trencava la cara a mon pare cada vegada que el sorprenia emprant l’esquerra per dinar o per escriure. Va costar de domar eixa Natura seua però mon pare, al final, va aprendre a comportar-se com Déu mana.
Fet un home, va créixer, va treballar i es va casar. I quan jo vaig néixer, ell, com a bon pare, va fer allò que era precís per fer de mi una persona de profit. Com que jo no era tan espavilat com ell, li va costar més que al meu avi redreçar el seu fill com calia. Recordes les marques a la meua esquena? Són un regal: el record de l’amor del meu pare. Ell no era cap borratxo i li va costar molts disgusts però va aconseguir que jo acotés el cap, que l’obeís, com havia de ser.
Com tu m’has d’obeir a mi, m’entens, àngel meu? I segur que així, un dia, el teu fill t’obeirà igualment. I no plores més, que tornaràs a provar la corretja!”
Pseudònim: Joan Alemany
“No plores, boniquet, que no hi ha per tant! Tu no saps què és el dolor de veritat. No t’he contat mai la història de mon pare? Quan ell era menut, ser esquerrà era una cosa ben lletja. El meu avi, a qui no vaig conèixer molt però a qui tots tenien com una gran persona, era també un borratxo, una mala bèstia que li trencava la cara a mon pare cada vegada que el sorprenia emprant l’esquerra per dinar o per escriure. Va costar de domar eixa Natura seua però mon pare, al final, va aprendre a comportar-se com Déu mana.
Fet un home, va créixer, va treballar i es va casar. I quan jo vaig néixer, ell, com a bon pare, va fer allò que era precís per fer de mi una persona de profit. Com que jo no era tan espavilat com ell, li va costar més que al meu avi redreçar el seu fill com calia. Recordes les marques a la meua esquena? Són un regal: el record de l’amor del meu pare. Ell no era cap borratxo i li va costar molts disgusts però va aconseguir que jo acotés el cap, que l’obeís, com havia de ser.
Com tu m’has d’obeir a mi, m’entens, àngel meu? I segur que així, un dia, el teu fill t’obeirà igualment. I no plores més, que tornaràs a provar la corretja!”
Pseudònim: Joan Alemany
Comentaris
-
Cruesa[Ofensiu]Pérola | 09-11-2023 | Valoració: 10
Un relat cru, commovedor, esfereïdor, que no deixa indiferent. Enhorabona i molta sort!
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 09-11-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
295828 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!