Cercador
PRIMER CONTACTE
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
El va envair una estranya sensació. Com si tot d’una la seva vida anés a canviar radicalment. Tan bé com estava, les circumstàncies però, l’empenyien irremissiblement. Una força misteriosa l’obligava a anar endavant. No s’hi podia resistir.
Es trobava en un tub, llarg i fosc. De sobte, al final del túnel va veure una llum. La força l’empenyia cap allí.
Una sensació d’angoixa el va envair. De més enllà del túnel li arribaven sorolls estranys, desconeguts. Tenia por.
Va pensar que el millor que podia fer era estar-se quiet allà on era, però malgrat ho intentava amb totes les seves forces, aquella pressió, cada cop més intensa l’obligava a seguir endavant en contra de la seva voluntat. La llum era cada vegada més a prop.
Tot d’un plegat, els fets es van precipitar d’una manera vertiginosa. Un esclat, fort com un llampec el va ferir a la cara. Dolor. Soroll
- Molt bé, molt bé! Un últim esforç senyora Gratacós!
- Respiri fondo!
- La pressió ha pujat una mica, doctor. La resta de constants són estables.
- Molt bé! Ho està fent molt bé! Faci força... Ara!
- El cap ja és fora!
- Senyor Gratacòs està molt pàl·lid. Va tot bé?
-S...s... si.
Ja no hi havia possibilitat de tornar enrere. La força va fer una última estrebada. Dolor.
- Perfecte! Ja està!
Aquelles veus, aquell dolor... Era insuportable. Tenia ganes de cridar, cridar...
- Uè! Uè!
- Felicitats senyor Gratacòs. Es un nen preciós. Senyor Gratacós?
Havia desaparegut. Fent un gran terrabastall el pare de la criatura va caure a terra, tan llarg com era.
- Uè!
No tenia ni idea d’on era ni de com hi havia arribat. L’única cosa de que era conscient és que l’havien obligat:
- Tingui, senyora Gratacòs, el seu fill. Es preciós.
La mare el va agafar amb tendresa. Allò ja era una altra cosa.
- No ploris, bufó, que estàs amb la mare.
Aquella veu... La reconeixia! Era la veu que sempre sentia quan estava allà, a l’altre lloc. I aquell tacte, tendre, agradable, suau, amorós... Es va calmar. Estava feliç i tranquil.
Jacques Fiston
Es trobava en un tub, llarg i fosc. De sobte, al final del túnel va veure una llum. La força l’empenyia cap allí.
Una sensació d’angoixa el va envair. De més enllà del túnel li arribaven sorolls estranys, desconeguts. Tenia por.
Va pensar que el millor que podia fer era estar-se quiet allà on era, però malgrat ho intentava amb totes les seves forces, aquella pressió, cada cop més intensa l’obligava a seguir endavant en contra de la seva voluntat. La llum era cada vegada més a prop.
Tot d’un plegat, els fets es van precipitar d’una manera vertiginosa. Un esclat, fort com un llampec el va ferir a la cara. Dolor. Soroll
- Molt bé, molt bé! Un últim esforç senyora Gratacós!
- Respiri fondo!
- La pressió ha pujat una mica, doctor. La resta de constants són estables.
- Molt bé! Ho està fent molt bé! Faci força... Ara!
- El cap ja és fora!
- Senyor Gratacòs està molt pàl·lid. Va tot bé?
-S...s... si.
Ja no hi havia possibilitat de tornar enrere. La força va fer una última estrebada. Dolor.
- Perfecte! Ja està!
Aquelles veus, aquell dolor... Era insuportable. Tenia ganes de cridar, cridar...
- Uè! Uè!
- Felicitats senyor Gratacòs. Es un nen preciós. Senyor Gratacós?
Havia desaparegut. Fent un gran terrabastall el pare de la criatura va caure a terra, tan llarg com era.
- Uè!
No tenia ni idea d’on era ni de com hi havia arribat. L’única cosa de que era conscient és que l’havien obligat:
- Tingui, senyora Gratacòs, el seu fill. Es preciós.
La mare el va agafar amb tendresa. Allò ja era una altra cosa.
- No ploris, bufó, que estàs amb la mare.
Aquella veu... La reconeixia! Era la veu que sempre sentia quan estava allà, a l’altre lloc. I aquell tacte, tendre, agradable, suau, amorós... Es va calmar. Estava feliç i tranquil.
Jacques Fiston
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!