Primavera matinal

Un relat de: deòmises

La llum del dia fereix els somnis,
Gèlid fred que recorre les venes
Amb el cant cristal·lí d'humanes sirenes
Pel viarany de l'esperança, dels insomnis.

És eterna l'espera de la primavera:
La galerna desferma el caos al seu darrere.

Comentaris

  • Despertar amb versos clars[Ofensiu]
    Dídac Sanahuja | 28-04-2008 | Valoració: 10

    Sempre és un plaer llegir els poemes que ens deixes, els primers, els darrers, els rimats, els de vers lliure o de vers blanc.

    Avui torno a visitar els teus primers versos deixats en la pàgina. I encara trobo més evident el camí que has seguit fins als poemes actuals.

    Dídac Sanahuja

  • Valia la pena que algú més pogués llegir-te[Ofensiu]
    aneris | 02-10-2007

    Tot i que em costa posar nota a un treball fet per algu altre, i no m'agrada puntuar, et confesso que aquesta poesia m'agrada especialment, pel llengutge, el missatge, la forma. Tot plegat forma una imatge que em resulta suggerent.
    Continua creant.

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306593 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978