POEMEXICS

Un relat de: kefas

El vi
necessita una copa
La copa
necessita uns llavis
Els llavis
necessiten una llengua
La llengua
necessita banyar-se
en l'emoció del vi


S'amaga la pell
creixen els bolets
i tothom es posa a empaitar
uns éssers que mai han existit.


I de sobte ho saps
Potser pel xarrupar de l'escudella
O la frase que acaba amb la paraula amor


Dansa
sobre la palla daurada
el follet de la tardor
A l'estiu
va perdre la roba
i ara busca un vestit nou.


Es matí, aixeca't gata
t'has de rentar i pentinar
i sortir a saludar el dia
amb majestuositat
jo vull veure com passeges
la felina llibertat


Necessito
que m'obris la porta
per donar-nos l'escalfor
de l'abraçada.
De vegades no goso entrar
per por d'arrugar-te la roba.


Estem atrapats
en una película
sense guió
mals actors
i un productor
que cobra als extres
per participar
en la filmació
del seu funeral.


Si
les meves emocions
No
les teves emocions
Sinó

Comentaris

  • Emocions sinó[Ofensiu]
    Marnusa | 15-10-2021

    Bonica composició de petits poemes. Em quedo amb "Si les meves emocions no, les teves emocions sinó", i si em permets diria... però sempre amb emoció!
    Salutacions

  • T'arriba...[Ofensiu]
    llpages | 10-10-2021 | Valoració: 10

    ... allà on el cos rep estímuls de plaer, on la raó fa vacances i t'hi trobes a gust sense pensar en res més. És el que he sentit en llegir Poemèxics, molt benestar. Significat? Me'ls hauria de rellegir, però aleshores hauria de pensar el per què de tot plegat i em fa mandra. Què voleu que us digui, he passat una molt bona estona i no demano res més. A seguir escrivint, kefas!

  • Rapsòdia.[Ofensiu]
    SrGarcia | 09-10-2021

    En veure el títol he pensat que potser era la lletra d'un "corrido mexicano"; m'haguera agradat, certament; sempre he admirat aquests homes panxuts que toquen guitarra, trompeta, violí i un guitarrot baix que no sé com es diu.

    En llegir-lo he pensat que era tot la mateixa poesia i la veritat és que no he entès res, però venint d'un autor tan erudit com vostè, no m'ha estranyat gaire.

    Les indicacions dels companys m'han fet veure que era una rapsòdia de poesies diverses i aquí ja he vist que era una altra cosa.
    Una a una són molt boniques. Destaco el vers: "i de sobte ho saps", el moment de la il·luminació.

    Una cosa: al vers "del seu funeral", no entenc si aquest "seu" es refereix al funeral dels extres o al del productor.

  • el primer[Ofensiu]
    Atlantis | 09-10-2021

    Malgrat no bec vi perquè em a mal, el que més m'ha agradat és el primer.

  • Xics de tardor [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-10-2021

    Comences amb l'emoció del vi, després els bolets va brotant, per a donar-li sabor a l'escudella quan llueix.
    La tardor va creixent amb el follet que trobarà un nou vestit.
    És que la porta s'obrirà per a adonar-nos de què va arrugant-se la roba.
    Estàs atrapat en la tardor, sense remei. Són noves les emocions de la tardor...
    És un bon conjunt de poemes xics.
    Enhorabona.

  • Poemes[Ofensiu]
    Prou bé | 08-10-2021

    Jo hi trobo molts poemes dins d'un poema i segur que és que no ho entenc bé. Però tot i així com que m'agrada molt la tardor, el relat m'ha dut imatges molt plaents d'evocar.
    Amb total cordialitat

  • Un "Mix" d'emocions[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 08-10-2021

    És un tastet de les coses meravelloses de la tardor. Una estació conflictiva, ja que hi ha qui l'estima, com qui es deprimeix.
    Però jo em quedo "Dansa sobre la palla daurada el follet de la tardor...[...]", això m'ha agradat molt.
    Pd: Gràcies per comentar-me el meu relat, i sí, estic d'acord amb tu. Millor els finals oberts, però en aquest cas, ja és prou esbojarrat el relat que he preferit un final tancat.

    Fins aviat,
    Neus Marín Cupull