Només Euclides, en solitud, ha contemplat la bellesa nua

Un relat de: kefas
Només Euclides, en solitud, ha contemplat la bellesa nua

Havia estat tota la tarda lliurat a l'elegant i cristal·lina resolució d'un problema d'oscil·ladors harmònics. Els seus sentits encara eren afectats per la insòlita i subtil precisió dels vectors de l'espai de Hilbert i continuaven enlairats per les sensacions que només la perfecció del que acabava d'experimentar li podien proporcionar. Només en moments com aquests entenia que el nirvana podia ser un estadi accessible als mortals. Però li era impossible admetre que s'hi pogués arribar fora de l'àlgebra lineal.

Surant en el seu somni, sense ser conscient de com ho va fer, es va trobar davant la porta de casa de l'Emma. La va obrir amb la seva clau i, amb pas vacil·lant, va anar a l'habitació i obrí la porta. Tal com li havia dit, estava allí. La seva forma admirable, harmònica, de contorn perfectament definit, amb uns límits que englobaven l'excel·lència i noblesa de l'infinit, l'atreien com un poderós imant.

S'hi va acostar, emocionat, va allargar els braços i la va prendre amb les mans.
"Però què fas, perquè agafes l'esfera que m'ha regalat ma mare?" La veu el va espantar. Era l'Emma que, nua sobre el llit, li parlava de forma cridanera. Pertorbat, sense saber articular una resposta, va girar cua i va sortir de la casa, corrent, amb l'esfera a les mans.

(El títol, d'un poema d'Edna St. Vincent Millay)

Comentaris

  • Èxtasi[Ofensiu]
    SrGarcia | 23-11-2023

    No havia sentit parlar mai d'aquesta Edna; he llegit algunes poesies seves i m'han agradat. Molt notable la descripció de l'èxtasi: " Oh hora encegadora..."



    També havia sentit l'anècdota de Hilbert: va trobar a faltar un estudiant a classe i li van dir que havia abandonat les matemàtiques perquè volia ser poeta. El savi va respondre: Molt bé, es veu que no tenia prou imaginació per a ser matemàtic .



    Ben bé cadascú troba l'èxtasi on pot, alguns no el tronem enlloc, però també anem fent.

  • Plaer i cervell[Ofensiu]
    llpages | 20-11-2023

    La sensació de plaer es gestiona a través del cervell. Digues-li plaer intel·lectual, espiritual, sensorial, sexual, etc. Per tant, hi haurà cervells més avesats a un tipus de plaer que a un altre o, dit d'una altra manera, cada cosa al seu temps i un temps per a cada cosa. La gràcia (per no dir puteria) de l'autor rau en fer coincidir dos plaers i trobar-se en el dilema d'escollir, o això sembla, entre un o altre. I el protagonista escull el plaer matemàtic (intel·lectual) per davant del sexual. Com tot en aquesta vida, hi ha dies que fa molta mandra posar-s'hi.

  • Algebra lineal[Ofensiu]
    kefas | 20-11-2023


    En la convocatòria de concursos és persistent l'afirmació que els relats han de ser originals, imaginatius i correctes en la seva narració i estructura. S'hi hauria d'afegir que també haurien de poder passar per la porta de la percepció i el sedàs de l'experiència cultural del lector. És comprensible que persones formades en l'àmbit de lletres no puguin experimentar el plaer sublim que es pot aconseguir en el procés de resolució d'un problema algebraic. Un servidor ho ha experimentat.
    I per aquest motiu, el relat, des del meu punt de vista vital, no és un homenatge al pensament pur, sinó l'intent de transmetre que la consecució de la plenitud, la satisfacció del desig no té les fronteres que estableix la més estesa i comuna percepció i experiència del lector. El pensament també és natura i el plaer que ens proporciona, incommensurable i natural.