Cercador
Plou sense parar
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Plou sense parar
Plou sense parar des d'ahir al vespre. Una pluja com dels 90. Sortiré per la boca del metro quan seran quasi les cinc de la tarda i enfilaré carrer amunt. La dona dels cartrons, asseguda sobre la mullena, demanarà una caritat rutinària a l’entrada del parking. Se admiten coches a pupilaje llegiré mecànicament a la garita del vigilant. Ell jaurà com de costum en una cadira de despatx tronada, amb rodetes. Darrere el vidre, la silueta i volum del vigilant venen a ser els d’una balena en captiveri. Si dorm ho fa amb els ulls de tita entreoberts, pupil·lant.
El canvi a l’horari d’hivern legitima la malenconia. La nocturnitat precoç i la pluja, cada cop més cara de veure, em traslladen a quan anàvem a les monges. Als exàmens. I a les tardes d’estudi. Hi ha qui optava per la xuleta, uns autèntics professionals que van portar l'ofici de xuletaire al rang de la creació artística pura. Però vols dir que calia dedicar tantes hores a la mística de la xuleta perfecta? Vols dir que si has estat capaç de llegir, sintetitzar, copiar, reduir, retallar, doblegar, amagar, extreure, comprovar, tornar a desar, no has aconseguit dominar l'essència d’un text?
M'equivocava. La xuleta no feia el servei de recordatori sinó d’amulet. Es podia recórrer a ella, infonia seguretat, mentre fos allà els grans pilars de la terra no canviarien: Surinan continuaria a la llista d’excolònies holandeses, i els crustacis seguirien sent un grup polifilètic considerats com un subfílum.
La xuleta no era més que una prova, una garantia que el món, fora de l'aula, era el que estava escrit que era. Que tot plegat no era una broma de mal gust. Fins i tot en alguna ocasió vaig arribar a sentir algú que protestava “però si m’ho vaig copiar exactament de la xuleta!” davant d’un suspès.
Empatitzo amb la sensació d'estafa d'aquell company d'escola remot que va entrar en una aula amb una llista de certeses sota la màniga. I quan en va sortir, la darrera gota de pluja s’havia endut amb ella el món tal i com el coneixíem.
Pseudònim: Rosa Clamar
Plou sense parar des d'ahir al vespre. Una pluja com dels 90. Sortiré per la boca del metro quan seran quasi les cinc de la tarda i enfilaré carrer amunt. La dona dels cartrons, asseguda sobre la mullena, demanarà una caritat rutinària a l’entrada del parking. Se admiten coches a pupilaje llegiré mecànicament a la garita del vigilant. Ell jaurà com de costum en una cadira de despatx tronada, amb rodetes. Darrere el vidre, la silueta i volum del vigilant venen a ser els d’una balena en captiveri. Si dorm ho fa amb els ulls de tita entreoberts, pupil·lant.
El canvi a l’horari d’hivern legitima la malenconia. La nocturnitat precoç i la pluja, cada cop més cara de veure, em traslladen a quan anàvem a les monges. Als exàmens. I a les tardes d’estudi. Hi ha qui optava per la xuleta, uns autèntics professionals que van portar l'ofici de xuletaire al rang de la creació artística pura. Però vols dir que calia dedicar tantes hores a la mística de la xuleta perfecta? Vols dir que si has estat capaç de llegir, sintetitzar, copiar, reduir, retallar, doblegar, amagar, extreure, comprovar, tornar a desar, no has aconseguit dominar l'essència d’un text?
M'equivocava. La xuleta no feia el servei de recordatori sinó d’amulet. Es podia recórrer a ella, infonia seguretat, mentre fos allà els grans pilars de la terra no canviarien: Surinan continuaria a la llista d’excolònies holandeses, i els crustacis seguirien sent un grup polifilètic considerats com un subfílum.
La xuleta no era més que una prova, una garantia que el món, fora de l'aula, era el que estava escrit que era. Que tot plegat no era una broma de mal gust. Fins i tot en alguna ocasió vaig arribar a sentir algú que protestava “però si m’ho vaig copiar exactament de la xuleta!” davant d’un suspès.
Empatitzo amb la sensació d'estafa d'aquell company d'escola remot que va entrar en una aula amb una llista de certeses sota la màniga. I quan en va sortir, la darrera gota de pluja s’havia endut amb ella el món tal i com el coneixíem.
Pseudònim: Rosa Clamar
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 20-11-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!