Cercador
Pla americà
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
PLA AMERICÀ
Treu la càmera de vídeo de la motxilla i grava un pla general del parc on es troba. No es centra en cap detall, gaudeix de la tranquil·litat que li proporciona veure-ho tot per la pantalla i la veu d’en Gavaldà, a un volum prou alt com per evadir-se de la realitat, li fa de banda sonora.
Un cop ha aconseguit un pla de 180º dels arbres jeu al terra mirant el cel. Acaba la seqüència amb un pla del sol tapat per núvols que es mouen a una velocitat gairebé imperceptible. Guarda la càmera i tanca els ulls. Sense adonar-se’n es deixa portar per Morfeu al món dels somnis. Passen les hores i ella segueix dormint fins que sent una presència a prop seu. Obre els ulls de cop i es troba un esquirol mirant-la només uns centímetres lluny de la seva cara.
Agafa la càmera de la butxaca, aquesta vegada la fotogràfica, intentant no fer cap moviment brusc. L’esquirol, al veure que la noia es mou, marxa. Ella esbufega i s’asseu un altre cop amb la càmera a la mà. Mira l’hora des del mòbil i se n’adona que porta gairebé tres hores dormint. Torna a obrir la càmera i grava un altre pla general, aquest cop de l’esplanada d’herba que té darrere. A través de la pantalla veu a una parella mig abraçada somrient i xiuxiuejant-se a l’orella paraules d’amor. S’aixeca per aconseguir un millor pla i sense pensar-s’ho fa zoom a la parella. Les dues noies no se n’adonen de la seva presència, però ella ja està acostumada a ser invisible darrera la seva càmera.
Mig amagada entre els arbres captura un pla americà de les dues noies on se les veu abraçades. S’acosta una mica més i es centra només en la noia dels cabells lila, la qual està somrient amb els ull tancats, i li fa un pla americà.
Un cop aconsegueix capturar la seva essència somriu orgullosa del seu treball. Recull les coses i marxa del parc encara més contenta que la parella que deixa enrere. Amb el temps ha aprés que en aquest món hi ha gent que viu la vida, i altra que la captura. I ella ja és feliç amb el paper que li ha tocat jugar.
Àrtemis Atena
Treu la càmera de vídeo de la motxilla i grava un pla general del parc on es troba. No es centra en cap detall, gaudeix de la tranquil·litat que li proporciona veure-ho tot per la pantalla i la veu d’en Gavaldà, a un volum prou alt com per evadir-se de la realitat, li fa de banda sonora.
Un cop ha aconseguit un pla de 180º dels arbres jeu al terra mirant el cel. Acaba la seqüència amb un pla del sol tapat per núvols que es mouen a una velocitat gairebé imperceptible. Guarda la càmera i tanca els ulls. Sense adonar-se’n es deixa portar per Morfeu al món dels somnis. Passen les hores i ella segueix dormint fins que sent una presència a prop seu. Obre els ulls de cop i es troba un esquirol mirant-la només uns centímetres lluny de la seva cara.
Agafa la càmera de la butxaca, aquesta vegada la fotogràfica, intentant no fer cap moviment brusc. L’esquirol, al veure que la noia es mou, marxa. Ella esbufega i s’asseu un altre cop amb la càmera a la mà. Mira l’hora des del mòbil i se n’adona que porta gairebé tres hores dormint. Torna a obrir la càmera i grava un altre pla general, aquest cop de l’esplanada d’herba que té darrere. A través de la pantalla veu a una parella mig abraçada somrient i xiuxiuejant-se a l’orella paraules d’amor. S’aixeca per aconseguir un millor pla i sense pensar-s’ho fa zoom a la parella. Les dues noies no se n’adonen de la seva presència, però ella ja està acostumada a ser invisible darrera la seva càmera.
Mig amagada entre els arbres captura un pla americà de les dues noies on se les veu abraçades. S’acosta una mica més i es centra només en la noia dels cabells lila, la qual està somrient amb els ull tancats, i li fa un pla americà.
Un cop aconsegueix capturar la seva essència somriu orgullosa del seu treball. Recull les coses i marxa del parc encara més contenta que la parella que deixa enrere. Amb el temps ha aprés que en aquest món hi ha gent que viu la vida, i altra que la captura. I ella ja és feliç amb el paper que li ha tocat jugar.
Àrtemis Atena
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!