Mentides

també m'agradaria desempallegar-me de la meva sensatesa de tant en tant, i creure que totes els meus desitjos i esperances són possibles.
I, crec que de vegades ho aconsegueixo i els desitjos se'm comencen a fer reals. Prova-ho! XD

Una forta abraçada!

Anna

curt però contundent....
a tots ens ha passat això alguna vegada..

una abraçada!
mbr1714

Ens podem sentir ferits, dolguts i fins i tot traïts!
Però, qui pot ser més enganyat ?
aquell que es creu enganyat
o aquell que creu que ha enganyat ?

Josep

Que no ens passin les mentides inadvertides i no ens intentem enganyar creient que les coses són d'una altra manera. Sensatesa, sí.
I el desig de trencar amb ella, amb el seny -que, per cert, en el poema de Kavafis adaptat per Llach és també el mentider-. I esclatar de ràbia i d'impotència i enfrontar-se de cara al dolor, encara que se sàpiga que no hi ha res a guanyar.
Un text breu inusual en tu, i un to també inusualment desolat.
Però que replendeixi la veritat, al cap i a la fi.
Una abraçada,
franz

fa ràbia contenir-se i no deixar fluir els desitjos, genera com una petita obsessió que et ve un cop i altre cop al cap.
Però, com ens fa pensar la sensatesa, les conseqüències de deixar-se portar són molt pitjors que les de contenir-se, perquè a més afecten a l'altre i ens porten a llocs, que més enllà de l'instant no volem anar. o pot ser si volem, però no volem algunes de les conseqüències.

És una situació incòmoda però per mi inevitable, quants cops m'he deixat portar...... i de tots els cops sols ha hagut un que mereixia la pena. És difícil saber si ens autoenganyem, és molt difícil saber que pot passar quan fem un pas endavant. ...

una abraçada molt gran i ....sort