CANSADA D'ESPERAR ELS BONS MOMENTS, HE DECIDIT FABRICAR-LOS

On han anat a raure aquests bons moments, aquests avis plens de saviesa i feridures que arriben a l'hora foscant de la vida acompanyats per tu, per aquest somriure...he vist els ulls morts dels avis i àvies amb alhzeimer però també els he vist somriure quan algu amb amor i tendresa els xiuxiueja una cançó o fa jugar amb uns globus o tan sols els acompanyes amb la mà. No serà que en aquesta vida , realment tan sols podem acompanyar i no ho valorem prou perquè ens agradaria fer més, ser més...i tu saps plenament que la vida també és respirar cada dia, plorar sovint i esmerçar un somriure...i que els bons moments, de veritat, sempre es fabriquen peruqè els fets són neutres de per sí i es la nostra mirada el nostre interior qui transforma la vida, qui transforma un no res, un buf....en plenitud....L'altre dia em van dir "mai ningú no s'ha mort d'angoixa"...és tan mal vista l'angoixa que no sabem que qui més qui menys d'aquí uns anys al món occidental l'angoixa i la depressió seran les primeres causes d'incapacitat...si tu no tornes i jo no em poso a escriure aquestes dates apareixeran demà mateix i ens fotran l'avui, l'ara que sempre hi és . l'ARA.....Torna només dos mots poden ser motiu de festa...

llegir aquesta allau de plaers!!!Comparteixo al 100% aquesta ànsia de somriure i omplir l'esperit!
M'ha encantat!

Molt bonic i ple de positivisme, com sempre hauria de ser :)


Salut!

Un poema preciós!!!!
M'has fet plorar... m'has fet estremir... m'has emocionat... m'has fet fer el primer somriure del matíi... i has fet d'aquest moment... un petit GRAN moment. Gràcies!

Perquè la vida són petits moments feliços... perquè cal viure el present, perquè és tot el què tenim aquí i ara.

"I és que les coses bones ens envolten, només és qüestió de reduir una mica la marxa del dia a dia per a poder-les gaudir."

Per què córrer tant???? Qui ens empaita i a on volem arribar...??? Només cal que ens fixem en el què tenim davant per veure que no necesssitem res més per sentir-nos feliços!!

Una abraçada enorme!!!!


Anna

Tots son bons moments si un es considera feliç.
Moments d'esplai, per retrobar-se a un mateix.
A la feina, si un creu que la ha fet ben feta i a pogut ajudar algú.
Riure i fer riure, estimar i deixar-se estimar, compartint jocs en infants.
Viure la vida i prendre-la tal com vingui, sempre en positiu i és molt difícil a no ser feliç.

Una fantàstica empenta per fer-nos veure a tots la importancia dels petits fets diaris, i el poc cas que a vegades els fem.

Moltes gràcies per recordar-nos-ho!

Sempre em feu somriure, i això és d'agrair.

La meva raó de ser? Vosaltres.

Es totalment cert, ens hem de valorar nosaltres i les nostres vides.
Som privilegiats en tenir aquesta vida que molt be recalques tu en aquests linies.
Em sembla be que tinguis la sort de tenir un gran tresor al teu costat.
Viu i gaudeix tots els instants i mentre ho miris amb akesta mateixa mirada serà feliç eternemet!!!
Una abraçada

el teu ser positiu, la teva empenta vital.
I com crees un món amb paraules senzilles i les fas velles i belles.
Tots tenim dret a somiar, i a viure el present de la millor manera.

Felicitats

Ferran

Ja el títol invita a una reflexió positiva.

I aixó vull compartir. Visca i Gràcies.

sempre que et llegeixo me contagies d'optimisme. Un optimisme amb arguments que poden convèncer al més escèptic.
gràcies

forces per fer uns relats tan plens de vitalitat, optimisme, espontànietat, positivisme, bones vibracions, alegres; en definitiva plens de vida...M'he fet una còpia per penjar-la al meu mural vital, així recordaré les teves paraules en els moments de desencís.
Moltes gràcies per regalar-nos tanta vitalitat!

m'encanta la força i la vitalitat que poses en les teves paraules...la teva energia i la teva alegria, com m'agradaria que es contagesin!

et llegeixo sempre que necessito tots i cadascun d'aquests bons moments i aconsegueixes fer-ne un de nou en el meu mon!

Gràcies i felicitats!

Excuses per viure, per gaudir. Vida i goig haurien de ser sinònims. I ho són, per a algunes ànimes afortunades!
M'agradaria que cada cop que veig i noto les repressions i les inhibicions i les humiliacions i les ofenses i els retrets i les vileses i les coaccions i les crueltats i la violència dels qui no contents amb viure -gaudir- no deixen viure -gaudir- els altres, pogués pensar en els moments i en les excuses -i en les persones que les fan reals- per ser feliç.
Cada moment de pena i dolor és un atemptat a tota l'espècie humana. Podem elevar la mirada i buscar les mirades que, com la teva, saben copsar els instants que motiven l'alegria, la joia de ser i de viure. I la capacitat de riure.
Excuses per riure, per buscar somriures com el teu.
Un cop més, ens fas un regal, aquest petit catàleg de felicitats, aquest enfilall de diminutes perles de joia que per obra i màgia dels teus dits esdevenen un cúmul gegantí, una excusa per dotar-nos del goig de saber-nos vius.
Una abraçada, un somriure,
franz