15 obvietats

Un relat de: Queca
Somriure és gratuït.
Els amics de veritat es poden comptar amb els dits d'una mà.
Tornaràs a brillar.
El temps tot ho cura.
Arrugues i experiència van de la mà.
Algunes cançons poden ferir.
El respecte és fonamental.
La confiança s'ha de guanyar.
Tornaràs a somriure.
A vegades, la tolerància escasseja.
El racisme fa mal.
La llibertat s'ha de conservar.
Hi ha llibres que et marquen la vida.
Les relacions humanes s'han de cuidar.
Tornaràs a trobar l'amor.

Comentaris

  • Aire fresc[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 08-05-2011 | Valoració: 10

    Fantàstic! Retrobar frases així va tant bé! I és que tens raó en totes les quinze frases i en moltes altres que en podríem trobar. Cadascú en pot trobar si remena el seu interior. Jo, aquest matí he visitat el Turó de la Rovira de Barcelona, on hi havia unes bateries antiaèries de la Guerra Civil i restes de barraques dels anys quaranta, cinquanta i seixanta. És tot plegat colpidor. Arribar a casa, llegir sentències així et recomforten tant i tant! Gràcies per fer-ho. Una abraçada i fins aviat!

    Aleix

  • i setze[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 08-05-2011

    si un dia vas escriure, seràs sempre escriptor/a.

    Ja saps que ens agraden i esperem les teves llistes, sentències o tot allò que ens vulguis explicar.

    Ben trobada!

    Ferran

  • Només un "però"[Ofensiu]
    Unaquimera | 06-05-2011 | Valoració: 10

    “A vegades, cal recordar”, dius i tens tota la raó, bonica!
    Jo et recordava, malgrat el teu silenci, et recordo i he vingut fins al teu espai, a veure què feies... i he tingut una alegria ENOOORME i molt grata en veure que havies tornat a publicar!

    Feia temps que t’enyorava... així que avui, en entrar i veure novetats d’enguany, m’he afanyat a obrir la darrera i devorar aquestes quinze obvietats que donen què pensar.
    Tan sols m'atreveria a posar-li un "però" a la primera : crec Queca que, en certs moments, somriure costa, és a dir, té un preu malgrat no es pagui amb cap moneda de les legals. O no?

    M’alegra molt saber de tu i repassant els teus mots, torno a tenir present el teu somriure lluminós!

    T’envio una abraçada de retrobament,
    Unaquimera

  • Aquestes obvietats...[Ofensiu]
    AVERROIS | 04-05-2011 | Valoració: 10

    ...són tan sol una sola paraula LA VIDA i pobre del que no passa per tot aixó, ja que no arribarà mai al coneixement d'ell mateix.
    Una abraçada.

  • Bagatges[Ofensiu]
    franz appa | 04-05-2011

    Amb aparent desordre, es barregen sentències més o menys comunes, allò que s'atribueix a la saviesa popular, al costumari verbal al qual se li sol donar sense gaire reflexió -i potser de vegades caldria- el prestigi de la prova a què la sotmet l'experiència. Sí, com diu una de les sentències que reculls, Experiència i arruga van de la mà. Però l'experiència, tot i que es pugui comunicar verbalent,comporta en si mateixa, en el seu concepte, en la seva mateixa arrel, la necessitat de ser experimentada. Cadascú, doncs, l'gha de reviure, cada generació que cavalca alloms de l'anterior, cada inidividu que pugna per indepenitzar-se dels temps pretèrits i dels temps que se li amunteguen.
    Però en realitat no existeix tal desordre en els enunciats, entreveig. S'hi intercala, amb un ritme tranquil, espaiat, la veu dirigida indiscutiblement a un(a) mateixa(a), els "Tornaràs..", que encapçalen aquest predicat de l'experiència necessària viscuda per la vida pròpia i intransferible. Sí, ha existit, i per tant tornarà a venir-nos. I potser ens agafarà més experts, més assenyats, més carregats pel bagatge de la saviesa. I és aquesta veu recurrent la que compon el ritme bàsic, la columna vertebral, si em permets dir-ho així, del poema.
    Però, amiga, que no ens agafi menys oberts a la confiança, al respecte, menys tolerants ni menys ansiosos d'estimar.
    Una abraçada!
    franz

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Queca

Queca

108 Relats

757 Comentaris

192840 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Fisioterapeuta i pedagoga.

Lectora intentant escriure.

Enamorada de la literatura, d'estimar, del mar i a vegades, de la vida.

Nascuda al febrer del 87, treballo amb avis, que són el pou de sabiesa on intento aprendre cada dia quelcom nou (sobre ells, sobre la meva professió, sobre la vida, sobre mi mateixa).

Per què Queca? Lleigeix "Te'n vas anar".