I em vaig fer amiga del temps

El temps tot ho cura.
El títol ja és tot un relat magnífic.

Fantástica poema ple de sentiment, dolor i un deix d’esperança!

Diuen que el temps ho cura tot. però només és cert si entenem curar com cuidar, no pas com guarir. Guarir, no guareix, si no hi ha cura. I la cura ha de partir, en certes malalties, les que tenen a veure sens dubte amb el que s'apunta en aquest poema, d'un mateix.
La ferida oculta supura, però quan l'hem deixat a la llum del temps, és la companya del viatge que ningú no podrà fer per nosaltres.
Peruèu el temps és inexorable i nosaltres en tenim només un, amb un pricipi i un final. Però com va dir el gran bard, l'interval és nostre.
T'envio una abraçada ja passat l'estiu en què no em va arribar aquest poema lluminós i esperançador, i el desig que fos la porta a una tardor serena i també carregada d'esperança.

un amic que no podem perdre mai
meravellós poema
Salutacions
Josep

el poema que en pocs versos resumeix tot el procés de desencís fins la superació d'un dolor per un amor trencat... i s'obron nous camins

una salutació des de mataró
joan

El nostre millor aliat quan quelcom emocional trontolla i s'acaba esvaint. El temps et dóna temps per a reconciliar-te amb tu mateixa i amb tot el que t'envolta.
Fer-se amiga del temps per aconseguir oblidar-lo un bon dia, així, de sobte. Una bona idea per qui la necessiti, Queca! M'ha encantat el teu poema per la frescor, la sinceritat i l'optimisme que desprèn.
Una abraçada ben alegre, com tu, guapa!

Mercè

Camines, vius i surts a passejar. Som ahir quan vivim; o el valorem o no, però no ens és indiferent. És bo, crec, guardar un record a la butxaca però sabent que és un record, no un mocador. La primera passa és el coneixement, la segona, l'acció. Escriure és una acció creativa esplèndida. Una abraçada per fer-nos gaudir.

aleix