Persistir (haikús)

Brota la flora
pels terrenys desolats
que l'home oblida.

Escup la bèstia
el foc que rau en ella.
Explosió d’ira.

Totes les boques
foses en una sola,
provocadora.

Records d'estiu.
Aroma encapsulat
d'un temps fugit.

Màscara d’aigua,
descobreixes el rostre
d’ànima nua.

Tota una vida
dins la seva maleta.
No mira enrere.

Als fils reposen.
No pretenen res més
que ésser ocell.

Et vull llegir,
cada mot i silenci
per sempre més.

Exploro els versos
que m'obren els sentits
entre les pàgines.

Persisteix viu
dins les coves de glaç
un món fantàstic.

Bosc emboirat
Solitari i feréstec;
Quietud d'hivern.

L'hivern ombreja
amb l'escala de grisos
el bosc, i el cor.

La xarxa estesa,
ornament de la mar
dins un silenci.

Gest d'impotència.
Llisquen les injustícies
galtes avall.

Si ho mires bé
és flor de primavera,
a la tardor.

Joc de reflexos
als carrers entollats.
I en els teus ulls.

L'esbós d'un cos
dissipat per les ones.
Fràgil mirall!

La vida, un joc
que no ens han explicat.
La mort, l’escorta.

L'home-peó
avança pel tauler
—i per la vida—
perseguint un propòsit.
Ignora si algú el juga.

Humus fecund
retorna a les arrels.
Temps de despresa.

L'arbre es despulla
emmantant la tardor
d'ocre fullam.

Sota el barret,
càlida silueta
d'esperit lliure!

Un troç de selva
s’enfila fins al cel
emmarcant l’alba,
el sol rogenc conjuga
amb el ple de la lluna.

Fem unitat
de tota diferència
Amor perenne.

Còmplice el mar
acompanya la joia
del temps de joc:
La mare salta l'ona,
el pare alça torres.

Acer i roca,
recullen els rugits
de la mar brava.

Fem el camí
agafats de la mà.
Estimar és viure.

Quietud i calma.
No hi ha banda sonora
als carrers buits.

Si es trenca el fil
que ens sosté l'arrogància,
quedem tu i jo
mirant-nos cara a cara,
només, sent el que som.