Ser només la pols

Un relat de: Maragda

Caribdis agita la mar
engolint-la,
escopint-la,
damunt les roques
d'aquest freu inhòspit.
I ran de l'esvoranc s'esberla
el meu crit silenciós,
caient a raig,
estavellant-se
entre bromeres fosques.

Debades clamo,
retorçant-me les entranyes
amb coltells de migrança,
als averns de l'Estígia!
Més Thànatos no m'escolta.
I debades l'exhorto
a endur-se'm lluny d'aquí!
Oblidar,
expirar,
no existir.

Perquè no puc
ser un esperit errant
sense desglaç etern
per mortalla
i seguir les petges del vent
amagant-me a les branques
d'un xiprer solitari?
O ser només la pols
d'una llenca de llum
entre dos narcisos
quan la llum se'n va
i s'esvaeix
sota l'horabaixa?

Comentaris

  • Confonent-se amb la natura...[Ofensiu]
    angie | 09-01-2007

    Un poema de categoria, musicat per la mitologia i amb pinzellades del color natural del que viu i no camina...
    Culte i elegant.
    Espero t'animis a escriure més cosetes...

    angie

  • Maragda, és preciós![Ofensiu]
    Carme Cabús | 25-10-2005

    Quina meravella, quina delicadesa la teva que repassa el dolor i s'hi endinsa. Quines imatges intenses i sentides!
    Quina poeta que ets! Magnífica. Gràcies per deixar que et llegeixi.

  • morir![Ofensiu]
    Capdelin | 20-10-2005 | Valoració: 10

    morir de l'entorn predeterminat, de l'aire enverinat per espais egoïstes,
    fugir, fugir de la monotonia i trascendència dels dominis interessats dels humans
    i volar lliure cap a un camí propi de senzillesa i originalitat...
    ets... sublim en el fons i en la forma!
    una abraçada!

  • I també, potser...[Ofensiu]
    rnbonet | 25-09-2005

    ...s'ha oerdut la veritat.
    I els dits dels homes
    ja no poden
    agafar
    l'esperança.

    Salut i rebolica, xicota!
    PS. Estic llegint els "autors més valorats", poc a poc.

  • poetesa[Ofensiu]
    giocondix | 24-09-2005 | Valoració: 7

    m'ha agradat llegir aquesta poesia, a partir d'elements i moments que provenen de la cultura del passat.

  • No pots[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 21-09-2005

    per moltes raons, però una és ben senzilla...
    la pols,
    encara no sap
    agafar un llapis
    amb les seves mans
    i escriure versos
    com els que tu fas.

    Simplement, per això...
    Salut companya!
    Sílvia

  • petites coses mortals...[Ofensiu]
    ROSASP | 19-09-2005

    Es pot demanar no existir, o véncer les predestinacions del destí amb la força que dóna aquest clam intern.
    M'agrada pensar que podem fer un gir petit i gairebé insignificant amb el gest de cada dia, m'agrada pensar que no hi ha tragèdia escrita al palmell de la mà ni als oracles si no és necessària.
    La immortalitat que ve envoltada de designis i predestinacions dóna la sensació de portar l'ànima a l'abisme de la seva pròpia comdena.
    Si, jo també prefereixo ser pols, llum i batec que un dia morirà. Potser en totes aquestes insignificances es pot trobar més vida que en mil vides viscudes per la força.
    Ser mortal dóna una perspectiva del cicle del temps i de l'aprenentge de l'ésser humà.

    Gràcies de tot cor pel teu comentari. Suposo que la història se t'ha fet més propera en conèixer als personatges i l'anell.
    Per cert, ja brilla com un estel, amb el bany de rodi.
    De tornada cap a Lleida vaig fer el relat "Esborrals d'alquímia". Sento que sempre ens farà sentir molt properes.

    Petonets i fins aviat!



  • Serem...[Ofensiu]
    Camps de Tristor | 18-09-2005

    Serem allò que vulguem ésser

  • T'haig de confessar..[Ofensiu]
    blaumar | 18-09-2005

    que ignorant de la mitologia grega com soc, no puc més que sorprendre'm per com m'aha afectat.
    esdevenir la claror de l'aurora, l'infantil vol de l'oreneta, el cant d'un rierol afortuandament perdut al mig del bosc.
    Quantes vegades no ho he desitjat, veig que no estic sol.

  • instants | 16-09-2005

    agüita, quin nivellàs, m'ha deixat anonadat tot i que hi ha cosetes que no entenc per inculte jajaja, però és flipant.

    Felicitats!!!

  • "Només la pols"[Ofensiu]
    Eugeni Mur | 13-09-2005 | Valoració: 10

    És preciós... "malauradament", ja tindrem temps de:

    ser només la pols
    d'una llenca de llum
    entre dos narcisos
    quan la llum se'n va
    i s'esvaeix
    sota l'horabaixa?

    Si us plau: segueix!
    Fins aviat.

  • Mon Pons | 12-09-2005

    Busques les paraules apropiades per el què vols dir i ho aconsegueixes fantàsticament bé. Enhorabona, Maragda, m'agrada molt com escrius, ja ho saps.

    "Ser només pols" és un vers profund, que ens trasllada forçosament a les arrels mediterrànies, formen part de l'origen d'una cultura, la teva i la nostra; i no obstant hi ha un continent trist, potser només denoti una enyorança, o una mena de reflexió colpidora del sentit de la vida, basant-te -conscient o no- en aquest pensament clàssic. Les teves paraules són pausades i gairebé medicinals...

    Ets capaç de ser xamà per un moment. Joseph Beuys deia que equiparava a aquesta funció de xamà "a una forma de comportament ancestral a la transformació resultant dels processos vitals, de la naturalesa i de la història... La funció del xamà possibilita el canvi i el seu desenvolupament: els seus fins i naturalesa són terapèutics"

    Petons!

  • quetzcoatl | 10-09-2005 | Valoració: 10

    Tanta mitologia indígena que m'envolta últimament em fa oblidar alguns clàssic de la mitologia grega. Sort que tens uns comentaristes molt hàbils que m'ho han posat una mica més fàcil.

    Després d'una segona i tercera lectura, la bellesa se'n multiplica, i es torna en una mescla de dolor agut però lleuger; sembla que floti per sobre un mar oníric i calm.

    Només un detall de forma m'ha dificultat la lectura: quan escrius "Perquè no puc
    ser un esperit errant..." , entenc que és una pregunta. Llavors hauria de ser "Per què", separat. Si la primera frase és una afirmació i la segona una pregunta, les hauries de diferenciar d'alguna manera.
    Una tonteria, ja ho veus. Perquè el contingut és realment excel.lent.

    Corroboro amb que les últimes dues imatges són sublims.

    Com sempre que et llegeixo, sigui bellesa o turment el que escrius, em deixes amb una pau molt bonic. M'agrada moltíssim com escrius.

    Una abraçadassa!

    m

  • el pitjor...[Ofensiu]
    Capdelin | 09-09-2005 | Valoració: 10

    per a un poeta és que... no mori mai... que sigui etern, massa metòdic, massa conservador, amb el mateix cos i formes tota la vida...
    crec que es necessita morir, passar la metamorfosi, renéixer amb nous estils, amb noves paraules, amb nous experiments amb les paraules...
    un poema cult i ple de vida, engendrat i parit amb una elegància bella però sense prepotència literària perquè tu ets pols de llum, de senzillesa i en això s'arrela la teva obra... felicitats!!!
    ja he tornat i torno a gaudir dels teus poemas, tant bons que amb una sola lectura no els redueixes a cendres ni a records...
    gràcies pel teu comentari sobre el meu poema "contraespionatge"... ets massa generosa i quan et llegeixo em poso vermell i em sento feble, però a la vegada fort per seguir experimentant en la poesia (sí, el poema de la biografia és meu)
    una abraçada!!!

  • melangia?[Ofensiu]
    edgar naúj | 07-09-2005 | Valoració: 10

    Per Deu que no haurien de desaparèixer mai aquests poemes!
    Ni amb pols s'haurien de convertir mai.
    Com pots tenir aquesta habilitat per emular la matamorfosi de l'eruga, convertint la tristor en quelcom tan meravellós?
    Una abraçada.

  • Honores[Ofensiu]
    Lavínia | 07-09-2005 | Valoració: 10

    el teu nom amb les referències a la literatura clàssica grega, Maragda!
    Caribdis, Estígia, Thànatos per dir-nos que el jo poètic crida la mort, enl no-res: clamant, exhortant perquè

    se m'endugui lluny d'aquí/Oblidar, expirar/no existir i tot perquè reclama la immortalitat i seguir les petges del vent i sublimar-se en l'etern prosseguir i ser la pròpia poesia quan aquest jo poètic diu:
    ser la llenca de llum/entre dos narcisos/ quan s'esdevé l'horabaixa.

    Bell de debò, Maragda. Jo també voldria ser aquesta pols, aquesta llenca de llum en aquest moment del dia ara, demà i per sempre.

    Molts petons

    Lavínia

  • Et llevaré els coltells de migrança![Ofensiu]
    Jofre | 07-09-2005 | Valoració: 10

    Maragda, res és endebades.

    Has escrit un veritable poema de tragèdia i passió hel·lèniques.

    Les dues exhortacions finals són per ser declamades damunt d'un escenari!

    Ara, res de creuar les portes de l'Hades!

    Respira ben fondo que amb un parpelleig faràs caure Thànatos en el més pregon dels averns i tu mateixa series capaç de convertir Cronos en el seu serf damunt les roques de la calma!

    Maragda, ja saps que quan llegeixes un text o un poema com el teu en aquest cas, el comentari que reculls a continuació està condicionat per la força i la saviesa amb la qual s'ha escrit, per tant disculpa aquest humil pescador si només et pot dir, de nou; que res, mai, és endebades.

    És preciós!
    Una abraçada!
    : - )

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: