La Pluja i el Jardí.

Meravellós poema en el que la pluja cortineja el jardí i l'omple amb el seu amor. La cadència dels teus versos ens transporten a la terra i als arbres, impregnants de la pluja i el seu clapoteig.
Un poema al·legòric en el que has utilitzat metàfores molt encertades.
L'enhorabona

Hola bonica, doncs si , ens uneix el record de l'Alfons (el meu cosinet) ja tenim un vincle de sentiments.

He llegit aquest poema per conèixer-te i és preciós , segur que llegir-te d'aquí endavant serà tot un plaer

Trobo que és un poema molt suggerent i molt bo, fa pensar suaument en la temptació universal (el sexe), i és entretingut.

Certament, el Jardí (els Jardins si em puc dir així) sempre tenim una mica de set... Sort que la pluja de vegades és bona...

Ens seguirem llegint. Salutis!!

Interessant poema. Bonic, dolç, tendre... Crec que és molt curiós. M'ha agradat.

Algun detallet perfeccionista em fa no donar-te el 10... ¿Què tal un 9?

Prometo (dóna'm una mica de temps) llegir-te més sovint.

¡¡Una abraçada!!

Magnifica poesia barroca, ben treballada i de ric vocabulari, que fa que el llegeixis i rellegeixis per copsar-ne el sentir. Diferent al que normalment llegeixo i potser per això la fa més especial.
M'ha agradat aquest jardí, que m'ha portat a la meva infantesa on també hi havia safareig porxat i magnòlia.
Enhorabona Maragda.

Naiade

com sempre abrigueu amb el vostre vocabulari sublim, ... embolcalleu el meu ésser amb la vostra essència i em transporteu a un lloc ple d'imatges realment encisadores, ...vós sou un dels autors que més admiro, ...

OhCapità,

confesso que fins fa poc estàvem dins del mateix art, ... però vós sempre en un nivell superior, ...

No és exactament el meu estil, però és un bon relat sense dubte.

Et poso un 8 que està molt bé.

Apa, salut!!!

Hola Nausica. Fa uns mesos vaig dir que el poema em sembla perfecte (ho mantinc, és clar, i ha quedat reforçat pels comentaris posteriors). Avui també dic que descrius un escenari recollit, un jardí de les delícies, un edèn, i alhora conjugues passió i desig de manera explícita i sense estridències. És un veritable plaer llegir aquest versos i per tant no dubtis en preservar aquest àmbit que és un excel·lent reflex de tu mateixa.

Comprovaràs, Maragda, que és un comentari encadenat (com si fos un fermall). És per desitjar-te que estiguis passant un bon estiu en plenitud, subjugant suaus simbolismes.

Petons. De tot cor,
Jofre.

ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

Ara l'he entès millor.És una poesia elevada al màxim exponent! Descrius la natura d'una manera tant romàntica... però jo sóc una persona més aviat de ciutat, no per principis sinó més aviat per fets, tot i que la vida no saps mai on et porta.

felicitats.

Ja m'agradaria, a mi, tenir tant vocabulari! Jo, aquest poema, el veig com una llum rere la pols de la meva incultura, però si tu segueixes, jo miraré de seguir-te llegint.

... la bellesa, la música , el joc de paraules i el vocabulari que utilitzes en aquests versos tan ben fets i ensems tendres i encisadors. Felicitats!

Salutacions!
Montse

de poder tornar-te a llegir... enyorava la musicalitat de la teva poesia.
felicitats, Maragda, un cop més!

M'ha semblat preciós el teu poema! De debò, m'ha agradat molt, és subtil, dolç, elegant, preciós, amb sentiment... i un vocabulari ric i perfecte. Sugerència: prova de fer algun punt i a part entre estrofes, personalment ho trobo més fàcil de llegir ;)

PEtons!!!!!!!!

"espirejants, cortinejo, llagrimejants, suavíssims... són adjectius i algun mot més que no he trobat al diccionari. Però disculpa'm, no en facis cas, deu ser que el meu diccionari és massa senzill. M'ha sobtat i estranyat que un gemec pot ser suavíssim o que un safareig és porxat. Malgrat aquest preàmbul sense gaire importància ni intenció de molestar-te, el poema té certa gràcia. Però, al meu parer, crec que hi ha una recerca i una resolució del mateix massa amanerada, forçada, i que dóna un resultat final -diguem-ne- que no és del tot sincer ni tampoc massa creïble. De totes maneres, repeteixo, m'ha agradat.

Crec que està molt ben fet, la rima, la tendresa, la poesia...

Felicitats per tenir un 9,73. Jo "només" arribo a un 9,00!

Realment el teu poema m'ha transportat, quant vingui a Girona vull anar per els mateixos llocs que t'han inspirat, i espero que facin el mateix efecte en mi. Salutacions desde l'Empordà.

Chen.

De seda són les teves carícies.
Transparents cobreixen el meu cos.
Magnòlies, xiprers, roses, lliris i margarides
nascudes en el jardí del meu cor.
Les obscures aigües que em cobrien
has evaporat, i m'has omplert d'aigua clara, pura i neta amb les teves besades...
T' estimo, Maragda.

particular on senyoregen plantes, arbres i flors conreats a la teva mesura, on no hi manca el safareig porxat el jo poètic que hi has creat ha aconseguit una imatge digna d'esmentarla: et copulo al llot espès de les obscures aigües.
Fantàstica, meravellosa metàfora per demostrar el teu amor en un "locus amoenus" propi de les més belles poesies amoroses.

Una altra abraçada.

Lavínia

de paraules que ens embolcalla.
Com un jardí exuberant de flors
de tots perfums, de tots colors.

Així m'he sentit al llegir-te.
Encara em queden molts dies
per passejar
per aquest jardí que ens has deixat
a tots.

Gràcies.

Bruixot

És perfecte Maragda, però m'esperaré al Jardí fins que els experts en poesia eròtica opinin.
Si m'ho permets, és clar.

És preciós... i tens raó.

PS. Digueu la vostra sobre el poema, relataires!