Gentilhome

Un poema d'amor que no parla d'amor sinó del conformisme d'una dona que ja no és tant jove i finalment deixa triomfar a l'amor d'una sola persona. Només és un podi celebrat com una victòria. O com dirien en castellà "menos da una piedra"

M'agrada aquest poema; és simpàtic i té qualitats.

Felicito al Moncaira per tenir l'honor d'haver-lo motivat i, en certa manera, inspirat.

Jo l'hauria trobat més bo si hagués tingut més longitud... però, malgrat això, està bastant bé sincerament.

Saludo a Maragda i a Moncaira. ¡¡Molta sort, xicots!!

Ha de tenir noble dama, i si aquest fet fa possible que tornis a crear, tots li rendirem
honors.
Endavant.

Un poema deliciós i ple del plar de la "conquesta", una paraula preciosa i plena de força alhora.
Gràcies pel comentari, jo t'havia llegit però crec que no t'havia comentat...
Jo també espero compartir més trobades amb tu, maca.Tot i que no vàrem parlar gaire, et diré que dones sensació de pau... tan preuada!

petons

angie

per aquest poema i per la benaurada troballa d'aquest cavaller que ha sabut occir el drac de la tristesa que niava dins del jo poètic i que la pluja de joia et sigui molt beneficiosa com a poetessa i com a dona.

Molts petons, Maragda.

Lavínia

Màgiques paraules que acaronen el cor.
Remor de calma, de felicitat i benaurança.
Afortunat cavaller, que cercant batalla rera batalla, troba un recer de pau, d'alè, d'amor...
Meravellós tornar a llegir la bellesa de la teva poesia... Gracies.

dins d'un cor fort i tendre que s'ha obert a la recerca de la més dolça creuada.
Un espai on no hi ha conqueridor ni conquerit, acaronat per l'abraçada valenta d'una nova percepció de la vida. La que engendra il·lusions i somnis compartits...

Llegir-te m'ha encomanat felicitat.

Petons vestits de primavera per tots dos!

Benvinguda sigui, la llavor de la felicitat.
Celebro poder tornar a llegir poemes de Maragda.