Navili de llum

Que meravellós seria poder viure en un d'aquests poemes. Tant plens d'amor, tant apassionats i profunds. Que hermós seria poder viure en un d'aquests quadres plens de llum, de serenor... Es troben a faltar força les teves paraules en aquest racó de llibertat i sensibilitat. Reb un petó.

No puc més que declarar-me a quest poema-
Deliciós.

de la mitologia una excusa per descriure un amor profund... o millor dit: usant la mitologia per embellir encara més un poema romàntic, imitant la salvatgeria i la suavitat del mar.
perfecte amiga!!! ànims i segueix pintant poemes per a fer-me gaudir de la llum de les paraules!
una abraçada!!!
i gràcies pel teu comentari que és un altre poe,a!

DELICIÓS....

Realment bella la imatge que has recreat. Només falta que perfeccionis la forma. Realment bo maragda.

Que bonic Maragda,

Un poema que ens transporta a un món de metàfora plàstica, palpable, que ens vesteix les pells de llum.

Mai et repeteixes en el teu romanticisme; les teves joies sempre són úniques (i cadascuna una gran meravella).

Una abraçadassa,

m

Escrius bastant bé. Et vull felicitar i dir-te que si t'haguéssim llegit al S.XVIII, podríem considerar-te una bona escriptora romàntica. No sé, en una situació més propera en el temps, et situaria al mig del "Cant de la Sibyla" de Ferran Cremades, on la sensualitat i el dramatisme del llenguatge configuren espais oberts representen actes meravellosos a l'ull de l'espectador.
Per últim, tens relats més bons que aquest.
Salutacions cordials!

Fas una pintura extraordinària amb les teves paraules i encens els sentiments més recòndits
amb aquesta colors que flueixen del teu realt.

M'agrada MOLT com pintes i mostres la teva força i la lluminositat i riquesa del teu món interior. Felicitats Maragda!

del lèxic, del ritme i de la mitologia, Maragda, un bell poema líric en què les referències de l'èpica clàssica grega hi resten explícites.

Un petó

Lavínia

Un navili de llum esquerdant les ones de la Mar d'Esquèria. Just al bell mig del cor el desig de sentir, de donar i rebre en una eterna abraçada.

Ai, Nausica que ens deixes amb el sospir d'un somni que gairebé fa mal de tan bonic...

Molts petons!

Qui pogués ser aquest heroi ancorat en el cor d'Esquèria!

És tan bella aquesta mar que reclama el seu navili, que la llum ha d'encalmar besos i abraçades...

Qui pogués ser humils paraules en els llavis de Nausica: ella les converteix en joies que ni els antics nàufrags somnien.

Un univers de petons, Maragda! Perquè amb perles i nacre t'ungirem, com a nostra reina.

En els vostres dominis, sóc servent.

Moltíssimes gràcies pels teus, comentaris... fascinants!

:-)

poema!.