El retorn

m'ha deixat sense paraules! M'ha agradat moltíssim aquest relat, la sensibilitat que ofereixes al lector i les teves paraules tan ben cuidades...una relat preciós, sí senyora!
Una abraçada ben forta,
AtzaVaRa

...per posar-me en contacte amb tu!!

Hola! no he pogut aconseguir el teu correu-electrònic (si en tens) i no veig un altre manera d'assegurar-me que llegiràs això el més aviat possible.

Si us plau, posa't en contacte amb mi ... és urgent! loveisindier@hotmail.com

Gràcies!!

Transmet tantes sensacions i emocions que llegir-lo és un plaer. Només puc que és preciós, i ben estructurat, i molt treballat. Et seguiré llegint.

Es un relat preciós noia.
Me le llegit tot i mentre llegia sentia la teva tristor i enyorança davant d'aquests esser estimat. Es molt profund i semblava que fos reial.
Felicitats, m'agradat molt.

"El retorn", genialment escrit, és un text d'aquells que regalimen bellesa i dolor nuant-se en un combinat tan profund, que la tristesa en acabar de llegir-lo s'allotja al moll de l'os, s'escola per l' espinada fins que arriba a impactar a la mateixa ànima... Però és una tristesa tan plàcida i tan bella, cocktail en el qual tu n'ets una especialista, que no saps si és lícit somriure mentre el plor comença a brollar.
Aconsegueixes una barreja de sentiments tan harmònica que repetiria contínuament degustant un plat tan selecte com aquest "retorn".
A més, he trobat el teu estil renovat. I és bonic que els astres es renovin!

Una abraçada ben forta!

des de la primera a l'última paraula, transmets una sensació de tristor profunda i clara. Quin sentiment tant real, inclús fa una mica de por i tot. Quantes vegades parlem de la mort? Quantes, sabent que és l'única realitat que coneixem? Un relat dolorosament dolç i captivador. Preciós, de ben segur que com tu. Petons.

És el primer cop que et llegeixo, i descobreixo una lectura plena d'emocions que em transmeten una certa nostàlgia.
Aqust moment descrit es llegeix ràpid, però se t'acaba clavant al cor com la làpida de que parles. Seguiré llegint-te.

Salut!

Marc Freixa (Joan Petit)

SOBRE L’ART (simbòlic) I L’ANTROPOLOGIA:

A) L’ART, ENTRE EL MITE I LA CIÈNCIA
B) LA QÜESTIÓ DE L’ART PRIMITIU I LA SEVA PERTINÈNCIA
C) L’ART I EL SAGRAT
D) APROPAMENT A UNA SOCIOLOGIA DE L’ART
E) L’ANTROPOLOGIA I L’ART D’OCCIDENT

Bibliografia:

Franz Boas, Primitive Art, Dover Publications.
Claude Lévi-Strauss, Tristes Trópicos. E. Paidós
Claude Lévi-Strauss, El pensament salvatge, Edicions 62
Diez de Velasco, F; Martínez, M; Tejera, A (ed) (1987 Realidad y mito, Madri, De Clásicas.
Duch, L (1986) Introduction à la Mythologie, Paríd, Albin Michel.
Cl. Lévi-Strauss (1968-88) Mitológicas. Mèxic, Madrid, Barcelona. FCE, Siglo XXI i Paidós.
Meletinski, E (2001) El Mito. Madrid. Akal.
Prat, J (1984) La mitologia i la seva interpretació, barcelona, Llar del Llibre.
Turner, V. (1990) La Selva de los símbolos. Madrid, Siglo XXI
Yevlin, M. (1999). El jardín de los monstruos, Biblioteca Nueva.
Vernant, J-P (2000) L’univers, els déus, els homes. Barcelona, Anagrama/Empúries.
Enric Crespi i Mas. “Animales fantásticos”(1988) Ed.Datagrafic. D.L: M.
Antonio C. Gavaldá “Dioses, éroes y monstruos” Historia de las mitologias griega y romana. Ed. Mateu-
Joseph Reag. “Tabus y leyendas”. Ed. Petronio, S.A. València. (1970).

Karl Friedrich von Weizsäcker. “El hombre en su historia”.Galaxia Gutenberg. Círculo de Lectores.

Estela Ocampo. “Apolo y la máscara” La Estética occidendal frente a las prácticas artísticas de otras culturas. Icaria Edit. 1985

J. Baudrillard. El intercambio simbólico y la muerte, Monte Ávila, Caracas, 1980.

M. Eliade. El mito del eterno retorno, Alianza, Madrid.

Raimon Arola .Textos y glosas sobre el Arte Sagrado. Ediciones Obelisco. 1990.

Hola Maragda, els pròxims dies estaré a París per un temps indeterminat, per qüestions de feina. No ho sé de segur, però crec que a finals d'Abril o principis de Maig hauré de tornar uns dies a Girona i aprofitaríem per veure'ns.
T'agrairé m'escriguis un E-mail: monpons@ya.com per concretar dates.

Mentre, t'enviaré bibliografia concreta. Una abraçada i fins aviat!

de principi a fi. Desgranant les sensacions d'una manera suau i etèria, amb la força que acompanyen els teus relats plens de poesia amagada per tots els racons.
Esdevé com una ombra lleugera que es va colant amorosament per tots els racons de la casa, del cap del lector i el final és extraordinari, il·luminant la mort amb perfum d'amor i lliris...
Al meu gust, exquisit!
M'alegra molt tornar-te a llegir!
Una abraçada!

després de gaudir del teu relat, ja et començava a anyorar, aprofit per explicar-te lo que és un "almud", era una mesura, solien ésser de ferro i servien per mesurar els fruïts secs, també els caracols, abans a Mallorca els caragols es venien per almuds, jo encara ho he conegut ... gràcies per el teu comentari ..

Una aferrada

Conxa

elque m'ha agradat el realt. La poesia i la màgia que hi amaga i el final és molt bo "els lliris blaus" que ell deposita a la làpida on posa el teu nom i que tu gauites mirant-lo "per damunt de l'espatlla"; en Flic (el gos) corrents empaitant papallones (i, de nits, potser falenes).
De debò que un relat on el fantàstic és el rerafons, pot tenir un estil poètic que et fa veure'l com un lloc ple d'encanteri.

Feia temps que no et llegia, Maragda i m'alegro que hagis tornat.

Una abraçada.

Hola Maragda, em suggereix quelcom físic i científic "El retorn"; és com qui diu "No importa el camí recorregut, el que importa és l'estat inicial i el final... " Bé, m'ha agradat molt aquest relat i sobretot com vas desenvolupant la història, d'una manera molt sensible i poètica. El final és sorprenent.

Per altra banda, i en quan a la mitologia, i fent al·lusió a altres relats teus, a mi em va interessar una època, però des de la vessant antropològica. Si ho vols et puc passar bibliografia. Em sembla bé la idea de trobar-nos algun dia per Girona. A mi em va bé cap el Maig, o potser abans, per conèixer-nos personalment.

Una abraçada i fins aviat!