L'Enyor de Na Smelka

Maragda,

Pots comprovar que els encertats comentaris que em precedeixen -i que convé nuar-los amb el Somieg de Na Smelka- són bellíssims.

Això ho aconsegueixes perquè a banda d'actualitzar i validar la cultura clàssica amb traça d'orfebreria (certament ens trasllades a ls mar d'Esquèria) les teves paraules són dolls exquisits de carícies que ens fascinen i ens captiven.

Tothom que escriu no dubta en afirmar que la literatura (sigui un relat o en aquest cas un poema) és un instrument que fixa amb un detall inequívoc el nostre paisatge interior. El teu, és extraordinari.
Poses la deguda atenció en tots els detalls: una fotografia, una paraula, un nom... una joia.

Els teus ulls, Nausica, no sotsobraran mai en l'horitzó.
Res és balder en aquest viatge, ens convé conèixer més, i tu ets un estímul per continuar estimant i aprenent.

Una abraçada!
PS. L'antigor no et subjuga, et conquereix àvidament. No passis ànsia.
:-)

cada poema teu és una joia. Paraules moldejades amb dits d'or, amb delicadesa de seda i la bellesa de les flors.
Cal el mínim esforç per imaginar l'armonia dels moviments, la fluidesa per crear formes i el meravellós final de cada joia...
Cada poema és la bellesa en paraules...
Quin dò tant meravellós...

Dolç i melangiós! Amb cadència i musicalitat. M'ha agradat, fas bellesa.

És un poema genial. M'ha encisat amb les paraules, les imatges...

Et seguiré llegint.

En fi, un plaer per a tots els sentits

i melangia.

Un enyor que es clava a cada vers, amb cada mot. Els ulls, les mans, els llavis... a poc a poc tot el cos, i amb el cos aquella part més etèria que viu amb nosaltres... tot es converteix en enyor.

Salut!

LLIBRE

M'ha encantat aquesta rima que no li fa perdre ni un pèl el sentit al poema. Harmonia entre cos i ànima novament. En acabat de llegir-lo queda el regust de nostàlgia encara durant una bona estona. És l'enyor de na Smelka.
Però els corsaris han de fer la guerra...
I després de cada batalla es recorden d'ella!

Com sempre un poema elegant, d'aquells que porten un llaç per obrir-lo. Un poema amb denominació d'origen. Perquè que vingui de tu ja és un segell de qualitat (és un fet empíricament verificable). Un poema dels cars, lluny de mediocritats o mitges tintes per quedar bé.

Espero que a na Smelka li surti un sol al somriure!