L'Enyor de Na Smelka

Un relat de: Maragda

Naveguen mos ulls
en infinit desvari,
Corsari,
i et cerquen, et clamen,
i a l'horitzó sotsobren
inútilment.

Adollen carícies
les meves mans,
delejants,
que fugen i es perden,
i amb l'aire es confonen
quan tu ets absent.

Dels amorosos llavis
em brollen besades,
nuades,
que es liqüen i es fonen,
i a l'oblit s'abandonen
d'enyorament...

Comentaris

  • Nausica esperant que torni Ulisses.[Ofensiu]
    Jofre | 03-08-2005 | Valoració: 10

    Maragda,

    Pots comprovar que els encertats comentaris que em precedeixen -i que convé nuar-los amb el Somieg de Na Smelka- són bellíssims.

    Això ho aconsegueixes perquè a banda d'actualitzar i validar la cultura clàssica amb traça d'orfebreria (certament ens trasllades a ls mar d'Esquèria) les teves paraules són dolls exquisits de carícies que ens fascinen i ens captiven.

    Tothom que escriu no dubta en afirmar que la literatura (sigui un relat o en aquest cas un poema) és un instrument que fixa amb un detall inequívoc el nostre paisatge interior. El teu, és extraordinari.
    Poses la deguda atenció en tots els detalls: una fotografia, una paraula, un nom... una joia.

    Els teus ulls, Nausica, no sotsobraran mai en l'horitzó.
    Res és balder en aquest viatge, ens convé conèixer més, i tu ets un estímul per continuar estimant i aprenent.

    Una abraçada!
    PS. L'antigor no et subjuga, et conquereix àvidament. No passis ànsia.
    :-)

  • joies[Ofensiu]
    edgar naúj | 02-08-2005 | Valoració: 10

    cada poema teu és una joia. Paraules moldejades amb dits d'or, amb delicadesa de seda i la bellesa de les flors.
    Cal el mínim esforç per imaginar l'armonia dels moviments, la fluidesa per crear formes i el meravellós final de cada joia...
    Cada poema és la bellesa en paraules...
    Quin dò tant meravellós...

  • Bonic[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 31-03-2005 | Valoració: 10

    Dolç i melangiós! Amb cadència i musicalitat. M'ha agradat, fas bellesa.

  • Com pots ser tan genial?[Ofensiu]
    Carme Cabús | 31-03-2005

    És un poema genial. M'ha encisat amb les paraules, les imatges...

    Et seguiré llegint.

    En fi, un plaer per a tots els sentits

  • Sí: harmonia...[Ofensiu]
    Llibre | 31-03-2005

    i melangia.

    Un enyor que es clava a cada vers, amb cada mot. Els ulls, les mans, els llavis... a poc a poc tot el cos, i amb el cos aquella part més etèria que viu amb nosaltres... tot es converteix en enyor.

    Salut!

    LLIBRE

  • Absoluta harmonia![Ofensiu]
    BARBABLAVA | 22-01-2005 | Valoració: 10

    M'ha encantat aquesta rima que no li fa perdre ni un pèl el sentit al poema. Harmonia entre cos i ànima novament. En acabat de llegir-lo queda el regust de nostàlgia encara durant una bona estona. És l'enyor de na Smelka.
    Però els corsaris han de fer la guerra...
    I després de cada batalla es recorden d'ella!

    Com sempre un poema elegant, d'aquells que porten un llaç per obrir-lo. Un poema amb denominació d'origen. Perquè que vingui de tu ja és un segell de qualitat (és un fet empíricament verificable). Un poema dels cars, lluny de mediocritats o mitges tintes per quedar bé.

    Espero que a na Smelka li surti un sol al somriure!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: