Cercador
Per sota
Un relat de: AtlantisSurten crits de venedores de peix i de llegums
carn, espècies, fruites i verdures, despulles d’animals...
per la porta del mercat que desemboca a l’andana del metro
on es sacrifiquen els corders, neixen per primavera les poncelles
i promulguen regals els edils catalans de renom.
Més enllà el cementiri presideix l’escenari
i aboca els seus morts ran de l’aigua, gairebé ran dels núvols
per xopar-se de terra, de tempesta i de cel
i és també qui vigila el pessebre a l’asfalt
sobre un mar que franqueja papers i escombraries.
Per sota les voreres els infants vells i grans, els xicots i les noies,
es prometen més xacres, més petons, més joguines
mentre ragen cascades de curulls improperis,
fan documentals entre estimar i el sexe
i dibuixen històries per convertir el temps en un enigma.
La distància que escup l’esquelet de ciutat
està feta a la mida de l’ànima que es plega
fins a les clavegueres del seu jo més íntim
amb les pors, amb els odis, amb les paraules fàtues,
teixint tanmateix tot d’esquitxos d’amor.
Comentaris
-
Suprem...[Ofensiu]Annalls | 14-08-2013 | Valoració: 10
Et superes de dia en dia... Superb aquest darrer treball !!! S'ha de llegir més d'un cop i s'ho val!! Felicitats.
Anna -
Esquitxos d'amor[Ofensiu]aurora marco arbonés | 14-08-2013 | Valoració: 10
Una descripció de les parts subterrànies de la ciutat amb gran força i expressivitat.
Tot un batibull de sons, d'olors, de visió de l'urbs, expressat amb un vocabulari potent, sense concessió a la delicadesa. Només aquest últim "esquitx d'amor" revela el sentiment de l'esperança que sempre sura malgrat tot.
M'han agradat, especialment, les imatges que utilitzes per a contar-nos la teva visió de conjunt.
Salutacions -
Alo mes animal[Ofensiu]T. Cargol | 12-08-2013
Sempre va impudicament, per sota i forma part d allo nostre, no obstant. Visio, pero, un pel pessimista: optimisme de la voluntat i pessimisme de la intel ligencia,...
Gracies pel comentari. -
Un deu![Ofensiu]Aleix de Ferrater | 06-08-2013 | Valoració: 10
Realment aquest poema és un deu! Una descripció íntima de les entranyes de la ciutat. A tots aquells que ens agrada escriure sobre la vida amagada que veiem cada dia, aquest poemàs és un exemple a seguir. Les petites curiositats que destaques fan gran la ciutat. Felicitats Atlantis! Una abraçada.
Aleix
-
L'ànima de la ciutat...[Ofensiu]Anaïs | 04-08-2013
... els seus interiors, els silencis i els ecos que es produeixen en les clavegueres. Però també sota terra. Ai, si el terra pogués parlar! Bé, de fet ja ho fa amb totes les històries que explica a través de les restes que troben i analitzen els especialistes.
La terra ens parla, tot i que nosaltres no l'escoltem com ella necessita. Bona reflexió, companya Atlantis.
Pel que fa a la mètrica, ben poca cosa et puc dir, ja que tu ja saps i jo també que a nivell poètic no tinc massa nivell (i per comentar tampoc, no creguis).
Tot i així, et comento una sensació que tinc amb les persones que teniu un vocabulari tan ample i que l'utilitzeu també, ja sigui escrivint prosa o poemes. Resulta que la meva concentració és molt senyora i em costa de concentrar-me, fent que el vocabulari culte em faci descentrar-me una mica. Segons el meu molt humil punt de vista, està molt bé utilitzar girs i paraules del nostre diccionari per no perdre-les de vista, però fa que resulti per mi un xic carregosa de llegir. Em perdo intentant saber-ne el significat, tot i que és cert que si em concentro i busco i indago em dona molt més bona sensació quan aconsegueixo treure'n l'entrellat...
Un somriure,
Anaïs
Valoració mitja: 10
l´Autor
163 Relats
1396 Comentaris
101173 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92