Per què?

Sembla un poema, però no ho és. Té un sentit dels records que han passat en la vida.
Jo el veig així. I, realment és un relat, que m'ha fet pensar.
Gràcies per aconsellar-me'l.
Cordialment.

És curiós, però és veritat que tots els records ens fan mal
Els dolents perquè ens fan reviure el dolor, i els bons perquè ens fan sentir enyorança.

Ja m'hauria agradat, però mai no he aconseguit penetrar en la màgia de la poesia. O sigui que mai de la vida m'he plantejat escriure'n, de poesia. A veure si em passa, però al revés, com a aquell personatge de Molière que va descobrir que portava anys expressant-se en prosa sense saber-ho?

Et deixa un sentiment de nostàlgia i pessimisme. Com en relats, en la poesia encara més, m'agrada que suggereixi més que digui molt.

Aquest poema ho compleix.
.

El dolor de recordar quan són molts els records acumulats i poc el temps (i les ganes) que queda per davant per fer-ne de nous. El mal que fa la vida quan ja ha passat. Potser hi haurà qui s'ho agafi amb serenor i pau... També és cert que hi ha una cosa que encara fa més mal, recordar cada vegada menys...