Cercador
PER LA MEVA TIETA
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Hola "Ia" he vingut a visitar-te, a que no t'ho esperaves?.
Ella sempre espera sense un sol un retret, ni abans ni ara, només enormes alegries. M'acosto fins aquí de tant en tant, molt de tant en tant, per la distància o per la mala consciència, però avui sóc aquí, davant el poc o molt que de bo ha hagut mai en mi.
Sé que en aquest lloc quan neix el dia, no hi ha missal amb punt de llibre ni got d'aigua que agafar de la tauleta. Sé que en aquest lloc quan neix el dia, tampoc es té la gola seca ni es passa ànsia per calmar la set.
Potser en aquest lloc els teus gestos i els teus sons, o el simple fet d’haver existit, puguin difuminar-se en l'aire per poder-los respirar. Per poder-los absorbir i per dur-los de viatge fins al final del camí, perquè són al meu equipatge. És tot el que valem; els records que tenim i els que en els altres deixem.
Però el teu record no es pas un record conscient, no s'imposa no importuna, tu això mai ho faries. El teu record és a la pena pels ulls del meu fill en els que hi manca una imatge, la teva. ¡Déu el que donaria!.
El teu record és a l'oració que ofereixo cada nit a aquell en qui no crec, perquè t'ho dec. T'ho dec per tots els mons que em creaves, pels dolors que m’amagaves, i pel tros de pa que mai t'arribava a la boca perquè es quedava a la meva.
He estat el més proper a un fill que has vist en aquesta vida. El fill d'en Paquito, el que quan éreu canalla et va trencar la dent deixant-li un petit forat. Just aquell pel que hi passava la palleta que et permetia menjar entre sessió i sessió d'aquella malmesa boca..., conforme minvava la vida.
"Quina sort que el pare fos tan entremaliat de petit oi nen?, ¡Fixa't, qui ho havia de dir!"...
El temps se’n va dur el nen i ho va canviar per un manat d'egoismes i covardies, però el teu Déu és generós, i em va donar valor pel comiat.
He recollit, com cada any, el rebut de l'ajuntament de Guissona.; Nínxol D-31 família -----.
Adéu "Ia", perdona’m si pots, t'estimo.
(Sajarab)
Ella sempre espera sense un sol un retret, ni abans ni ara, només enormes alegries. M'acosto fins aquí de tant en tant, molt de tant en tant, per la distància o per la mala consciència, però avui sóc aquí, davant el poc o molt que de bo ha hagut mai en mi.
Sé que en aquest lloc quan neix el dia, no hi ha missal amb punt de llibre ni got d'aigua que agafar de la tauleta. Sé que en aquest lloc quan neix el dia, tampoc es té la gola seca ni es passa ànsia per calmar la set.
Potser en aquest lloc els teus gestos i els teus sons, o el simple fet d’haver existit, puguin difuminar-se en l'aire per poder-los respirar. Per poder-los absorbir i per dur-los de viatge fins al final del camí, perquè són al meu equipatge. És tot el que valem; els records que tenim i els que en els altres deixem.
Però el teu record no es pas un record conscient, no s'imposa no importuna, tu això mai ho faries. El teu record és a la pena pels ulls del meu fill en els que hi manca una imatge, la teva. ¡Déu el que donaria!.
El teu record és a l'oració que ofereixo cada nit a aquell en qui no crec, perquè t'ho dec. T'ho dec per tots els mons que em creaves, pels dolors que m’amagaves, i pel tros de pa que mai t'arribava a la boca perquè es quedava a la meva.
He estat el més proper a un fill que has vist en aquesta vida. El fill d'en Paquito, el que quan éreu canalla et va trencar la dent deixant-li un petit forat. Just aquell pel que hi passava la palleta que et permetia menjar entre sessió i sessió d'aquella malmesa boca..., conforme minvava la vida.
"Quina sort que el pare fos tan entremaliat de petit oi nen?, ¡Fixa't, qui ho havia de dir!"...
El temps se’n va dur el nen i ho va canviar per un manat d'egoismes i covardies, però el teu Déu és generós, i em va donar valor pel comiat.
He recollit, com cada any, el rebut de l'ajuntament de Guissona.; Nínxol D-31 família -----.
Adéu "Ia", perdona’m si pots, t'estimo.
(Sajarab)
Comentaris
-
vides[Ofensiu]Imma Cauhé | 17-05-2015
Explicant la mort, queden refrectides les vides de les persones. Hi han coses que si es poguessin fer de nou canviarien, o no?
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!